Joan Roma

CLIENTS O SUBDITS .

He decidit deixar de parlar, en aquestes pàgines, del controvertit referèndum o consulta, a la vista del diàleg de sords que s’està produint a nivell de país. Continuar la polèmica només serveix per convertir aquest tema en el prioritari, i no parlar dels autèntics problemes essencials. Li pot anar bé al govern, però no als ciutadans.

Així, doncs, faig cas a Pere Navarro i intentarem portar temes veritablement de supervivència de país. Es el que esperem faci el nou PSC en aquesta etapa que s’ha encetat fa pocs dies en el Parlament de Catalunya.

Deixo el tema del referèndum per d’aquí un any, quan el temps doni o tregui la raó als qui creiem que només es podrà fer, seguint el camí marcat pel Partit Socialista. Una via difícil, llarga i complicada, però l’única que considero viable. En reparlarem dintre d’uns mesos.

Ara, però , voldria iniciar aquesta etapa parlant d’algun dels temes que porten el país a la ruïna. N’hi ha uns quants, però agafem el tancament de l’empresa manresana “Perramon i Badia” com exemple pràctic. Aquesta empresa amb vuitanta-sis anys a l’esquena ha hagut de tancar, per no poder accedir a un finançament de tres milions d’euros. Un import petit, pel que es mou en altres àmbits, i posa cinquanta-set treballadors a l’atur amb l’elevat cost que per tots nosaltres tindrà aquest fet, i el desànim enorme que produeix a tot el sector industrial del país.

Voldria recordar que aquesta empresa, era considerada modèlica i per ella passaven presidents i consellers de la Generalitat per lloar la seva activitat, i posar-la com exemple. No en va el seu lema era: “innovació, qualitat, servei i competitivitat” i un 30% de la seva producció anava a la UE, EUA, Mèxic, Amèrica del Sud i Austràlia.

Des d’ara ja l’hem de treure de la llista d’empreses exportadores d’un producte català de qualitat. Què ha passat ? Més ben dit què està passant amb aquesta i centenars d’altres empreses petites, mitjanes i a milers d’autònoms? Doncs, bé, que han passat de clients de les entitats financeres a ser-ne súbdits.

Mentrestant discutim de banderes, milers d’empreses desapareixen per culpa de no haver supervisat ni controlat bancs i caixes. A dia d’avui, o s’obren les aixetes del crèdit o no tenim futur. No son exageracions. Hem donat, regalat, tapant-nos el nas, i mirant cap un altre cantó, milers de milions d’euros per tapar forats increïbles de bancs i caixes, i no solament no hem resolt el problema, sinó que n’hem creat un altre d’impensable. Tot aquest diner no ha servit per garantir la concessió de crèdits a les empreses viables. I remarco viables, perquè tots coneixem empreses que dintre de molt poc tancaran portes per no poder aconseguir crèdits, ni pòlisses, ni descomptes de certificacions...

Aquest tancament afecta a tothom, però és el teixit industrial, comercial i de serveis , el més perjudicat, també els ajuntaments, i altres organismes de manera que el país ha quedat paralitzat i el poc que està en funcionament corre el perill de caure en molt poc de temps.

Quan tanca una empresa històrica com la que he posat per exemple, ja no reneix. Els seus mercats seran ocupats per altres fàbriques, d’altres països, i això està passant en multitud d’empreses i sectors. Ja podem parlar de les essències pàtries si deixem perdre el teixit productiu que sustenta el territori. O exigim al nou govern que resolgui temes essencials com aquest, o no caldrà , esperar solucions miraculoses.

Si el client de les entitats financeres passa a ser un súbdit, que implora la concessió d’un crèdit, és que hem perdut el nord. I si malgrat tot, no li és concedit, és que no tenim un govern que governa. De moment estem en aquest punt, a la vista dels resultats.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC