Joan Roma

AHIR PODIA HAVER ESTAT UN GRAN DIA

Ahir vaig seguir, en viu i en directe, la sessió del Parlament. Pel matí, ja es va produir una introducció del que seria el debat sobre la Declaració de Sobirania quan Artur Mas va justificar la formació del govern, la situació del país , l’economia, etc.

En aquest primer apartat la intervenció de Pere Navarro va ser clara, contundent i plena de lògica parlamentària. Un govern seriós no pot imputar tots els problemes a una altra administració i fer abstracció de les seves responsabilitats i competències.

Un bon discurs tant en la primera intervenció com després en la rèplica. Després a la tarda, el discurs va ser molt ben elaborat, molt ben fonamentat i presentat amb plena solvència política . Des de la tribuna es pot captar millor que en altres llocs, l’integrés i el respecte per un posicionament, s’hi estigui o no d’acord. I ahir, l’atenció es va dirigir cap el PSC i cap el nostre Primer Secretari i President del Grup Parlamentari.

He estat 16 anys diputat al Parlament i porto més de 20 anys fent un seguiment constant de la vida parlamentària, i vaig estar orgullós dels discursos i intervencions de Pere Navarro , en representació del PSC, i molt especialment de les rèpliques on es demostra qui té rapidesa de reflexes i qui pot improvisar una resposta, sense cuina prèvia.

Al finalitzar la sessió vaig anar-los a felicitar perquè és aixì com hem d’actuar d’ara endavant. Idees clares, autoritat legal i posicionaments valents, malgrat el soroll ambiental.

Ahir, doncs, podia haver estat un gran dia pel PSC sinó s’hagués produït un fet d’una enorme gravetat. Cinc diputats/des varen decidir trencar la disciplina de vot, i varen acordar no votar. Es a dir, no exercir la seva obligació de posicionar-se, en tant que representants del poble català. Ni sí, ni no, ni abstenció. Tota una vida lluitant per aconseguir les llibertats democràtiques, i en el lloc més solemne, més emblemàtic de les nostres institucions, 5 dels nostres varen decidir no votar.

Per mi, tant greu és que 5 hagin trencat les normes democràtiques del Grup Parlamentari, i dels òrgans del partit, com que hagin vulnerat les obligacions del càrrec institucional que ostenten. No es pot estar a l’hemicicle del Parlament i no exercir el dret i el deure de votar. En primer lloc, però després hem d’entrar en la inconsciència de l’actuació. I dany greu que han provocat en el partit.

Ahir no es decidia si el poble català té dret o no a decidir el seu futur. No ens equivoquem. Ahir es formalitzava un repte a la democràcia, i a les institucions per les quals molts varem lluitar durant el franquisme. El PSC no es pot situar mai, de la banda dels qui entenen la democràcia a l’inrevés. Els catalans, ens hem dotat, d’una Carta Magna que regula els nostres drets i deures que es diu Estatut d’Autonomia. I com espanyols que som, tenim una altra Carta Magna, en la Constitució. No les podem vulnerar alegrement perquè dos o tres partits, creguin ara que volen una altra cosa.

Es impensable actuar tant irresponsablement. Si trenquem les regles més sagrades, i més bàsiques , com podem presentar-nos davant els ciutadans? Hem de donar exemple i ser exemples de respecte a la democràcia. Ahir, 5 varen creure que no.

Aquesta posició significa un despreci total per les regles democràtiques, del partit i del país. Un despreci als altres 15 diputats/des que varen complir els acords del Grup Parlamentari i la direcció del partit. Si volien fer mal al partit, ho han aconseguit. I si volien qüestionar el lideratge de Pere Navarro ho han intentat, i ho han fet en el moment més rellevant, però no ho aconseguiran.

Es increïble, que 5 diputats/des amb càrrecs en altres institucions, en el present o en el passat, siguin capaços de vulnerar les regles més elementals de funcionament democràtic, i es permetin interpretar individualment el que creuen convenint, després de reunions de Grup, de reunions d’executiva nacional, etc, i ho vulguin vendre com “més sensibles” a la qüestió nacional. Aquests 5 diputats/des ja no representen el partit, ni se’ls pot tenir cap mena de confiança. Si han fet el que han volgut en un tema com aquest, que no poden fer en qualsevol altra qüestió ?

No es tracta ara de pensar en sancions. Només hi ha una sortida adequada, la renúncia al càrrec de diputat, o la separació del Grup Parlamentari. No poden estar en un mateix grup persones que es creuen en possessió de la veritat o del recte camí, dintre o fora del partit.

I reitero la felicitació donada personalment a Pere Navarro per les excel•lents intervencions que va fer. Tenim el Primer Secretari que varem elegir, i el President de Grup Parlamentari que necessitem. A ningú se li obliga a ser diputat/da. Que donin pas a persones més lleials i més coherents amb les decisions del partit. I el temps ens donarà la raó. Que uns partits vulguin entrar en “terres ignotes”, no vol dir que la resta els haguem de seguir. D’aquí uns mesos en tornarem a parlar i que ningú pensi que en democràcia podem actuar saltant-nos la llei, ni buscant dreceres. Vull que quedi clar la plena conformitat amb les decisions del Grup Parlamentari i la direcció del partit.

Joan Roma i Cunill, ex-diputat al Parlament.