Joan Roma

VANDALISME MASSA GENERALITZAT

Ho he escrit en anteriors ocasions que m’agrada tot sovint, donar una volta pel Santuari de Lurdes de Prats, i contemplar el meravellós paisatge que s’hi divisa. També va molt bé per passejar una estona i preparar feines , enmig d’una tranquil•litat i pau, difícils de trobar en altres indrets.

Fa pocs dies el meu passeig pel camí del Via Crucis, em va fer adonar d’una actuació de vandalisme, estúpid i inútil, en aquest indret. De fet tot vandalisme, se’l pot qualificar així, però en determinats llocs encara indigna més. En aquest cas, algun desgraciat es va entretenir a guixar amb algun punxó, les estacions VIII, IX i X.

De fet, les plaques son ja antivandàliques, però tot té un límit. I fins i tot els materials més resistents acaben espatllant-se si s’actua amb les eines necessàries. En aquest cas, algun punxó prou fort com per trencar la capa de protecció que porten les plaques.

En fi, aquest fet, denota el poc respecte de moltes persones per tot el que és públic. I ja no parlo de religió. No per ser un Via Crucis és més greu que si haguessin trencat una font del poble, o algun banc. Es el desànim que produeix comprovar com hi ha gent que gaudeix destrossant el que troba en el seu camí. I el resultat, no és solament el diner que costa la reparació, sinó el dany moral i cívic que provoca.

Davant actuacions com aquesta, hi ha diverses reaccions a tenir present. La de tirar la tovallola i decidir no fer res de nou, fins que el nostre país arribi a unes cotes de civisme i cultura, similar a la d’altres països europeus. O reaccionar d’immediat i arreglar els desperfectes i estar més atents, per intentar trobar el culpable i portar-lo davant els tribunals.

Clarament recomano la segona opció. No podem quedar callats ni parats per culpa d’uns quants amargats que volen trinxar tot el que troben. Per tot arreu podem veure pintades, en llocs històrics, monumentals, ... Res els impedeix actuar, i cap lloc està lliure de no ser embrutat, o espatllat.

Si comptéssim el cost de reparar els danys produïts per aquest vandalisme, comprovaríem que és immens. En diners, però també en moral. En diners, podem parlar de milers d’euros en qualsevol poble una mica gran, i ja no parlem en una ciutat. I danys morals perquè moltes persones, es desmoralitzen quan veuen destrossats llocs especialment respectats i valorats.

Però bé, la recepte , és resistir i reparar. En el meu cas, sempre que en el terme municipal han aparegut algunes pintades, la reacció ha estat netejar-les d’immediat. Igual cal fer amb altres destrosses a papereres, bancs, fonts, porteries, xarxes, ... Sap greu gastar en reparacions per culpa dels vàndals. Es diner que podríem invertir en multitud d’altres coses, però no ens queda cap més remei.

I contra aquestes actuacions només podem posar-hi un augment de la cultura i el civisme, i una vigilància de tots , a totes les coses. Si tots ens convertim en vigilants del territori, segur que aconseguirem que molts vàndals no puguin actuar. I si actuen, hem d’actuar nosaltres, evitant la seva actuació o denunciant-la en el lloc corresponent.

En fi, en aquest cas concret del Santuari, animo a continuar tenint un indret esplèndid, on hi va multitud de gent d’arreu del país, per trobar-hi tranquil•litat, pau i relaxació. A més d’un lloc de culte per a tots els creients.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)