Joan Roma

LA DIFICIL GESTIÓ DEL “DIA DESPRÉS”.


Després del dia 11, vindrà el 12, i amb ell la difícil gestió de la mobilització de la Diada d’enguany. Es evident que Catalunya, viurà de nou, una gran mobilització, però el que ningú augura és “perquè servirà”?

I és un greu problema, generar noves frustracions, en un país “emprenyat”. Poc a poc, però de manera continuada, els catalans hem assistit a desencontres, més o menys greus amb el govern central. O entre partits , aquí mateix. Fins ara, moltes d’aquestes diferències, es podien admetre com discrepàncies entre líders polítics, o criteris contradictoris a nivell d’interpretacions de les normes bàsiques.

Ara, les discrepàncies han esdevingut insults, injúries, calúmnies, o directament en acusacions sense fonament. El veritable periodisme, està desapareixent de les nostres vides per esdevenir, propagandisme. I els governs s’afanen més en controlar quans més mitjans de comunicació, millor, abans que modificar les formes de governar.

La pluralitat està minvant en tots els sectors i mitjans, de manera que poques coses son creïbles, en funció del mitjà que les comunica. Ja només faltava la crisis financera per tirar per terra els pocs mitjans de comunicació autènticament “lliures”, i quedem en mans d’uns pocs mitjans molt depenents de qui els financia.

Tenim, doncs, una clara disminució d’informació objectiva, com per poder avaluar algunes de les coses que passen , a casa nostra, i a la resta de l’estat. D’aquí també, moltes de les desaforades reaccions davant suposades declaracions o actuacions, que res tenen a veure amb la realitat “real”.

Així, doncs, en aquests dies previs a la Diada, i en els posteriors, assistirem a un enfrontament contundent de dos tipus de nacionalismes, que es autoalimenten constantment. De fet ja fa dies que ho estem vivint, amb declaracions de càrrecs institucionals del PP que provoquen respostes contundents per part d’altres càrrecs catalans, i tot plegats ajuden a “escalfar” els ànims d’una Diada, molt conflictiva.

Conflictiva, pels moments que travessa el govern, a nivell financer, i molt greu per les dificultats de bona part dels ciutadans catalans, que han vist disminuir de manera dràstica el seu benestar, i la seva seguretat, com mai havien imaginat.

Davant aquest panorama, el més important, seria tenir un mínim d’informació i seguretat de que tot el que passa té un final proper. Tothom demana cap on anem i si amb els sacrificis presents, la recuperació arribarà abans. El silenci és mal conseller, i el descrèdit, mal company.

El govern ha hagut de recórrer al rescat, tot i les garanties donades de que no caldria demanar-lo. El mateix passa amb el govern central. Però , és que tothom veu que no n’hi haurà prou i caldrà fer més sacrificis sense cap garantia complementària. Es lògic que la Diada es converteixi en un cúmul de protestes de tota mena, i tothom n’esperi solució als seus mals.

Però, aquest és el gran problema del dia després. Ningú assegura ara, ni pot dir-ho després que la gran mobilització garanteixi cap canvi substancial en cap dels grans problemes. I no és de rebut animar a la mobilització i quedar-se a casa. Un governant ha de donar respostes als problemes i no enganyar a la gent. Les frustracions son perilloses en tots els instants, però molt més en temps de crisis aguda com la que vivim.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC