Joan Roma

I ARA,MESSIANISME

Molt interessant el debat de política general del Parlament, d’aquesta setmana, perquè ha servit per aclarir un bon nombre d’incògnites, al mateix temps que n’ha obert moltes altres. I seguir-lo en viu i en directe ha estat un plaer, irrepetible.

Després del debat, considero oberta una via no prevista, per gairebé cap articulista ni comentarista polític. La del Messianisme d’Artur Mas.

Fins ara anàvem especulant sobre les sortides que s’obrien al desafiament del president Mas, a les regles establertes. Tots sabíem com acabaria l’entrevista Rajoy – Mas, perquè era la crònica d’un fracàs anunciat. Un fracàs amb trampa, perquè el president Mas hi anava amb una proposta impossible de ser acceptada. De fet, sota la denominació de Pacte Fiscal, s’hi amagava el Concert econòmic. Artur Mas, així ho va reconèixer en el debat, i la única diferència amb el del País Basc, és que estableix un import destinat a la solidaritat amb altres territoris, sense especificar percentatges, ni imports.

Però bé, tots sabem que és inviable un altre territori amb un concert econòmic, per qüestions constitucionals i financeres.

L’estratègia, doncs, era clara, en el sentit d’anar a Madrid i sortir amb les mans buides. Aixó permetia iniciar el procés que ara estem vivint. Un procés de desafiament i repte a les normes constitucionals d’Espanya, però , també de la UE.

He de dir que jo era un dels que no em creia aquest escenari. Em vaig equivocar, perquè en viu i en directe, l’he pogut seguir i comprovar. Artur Mas, i CiU , ha iniciat un camí de difícil retorn, per no dir d’impossible retorn. S’ha de dir que almenys aquesta vegada hi ha poques ambigüitats. S’ha declarat partidari de convocar un referèndum, amb autorització estatal, o sense. I començar la via cap a la creació d’un estat propi, suposadament dintre de la UE.

Es evident que les paraules i els escrits ho aguanten tot, però el discurs ha estat clar, i aixó significa un canvia important en el que ha estat el tarannà de CiU sota els mandats de Jordi Pujol.

Una altra cosa és com acabarà tot plegat. Hi ha un munt d’incògnites que el propi Artur Mas reconeix que ni controla ni sap com poden anar. Mala cosa per un governant, president d’un país com Catalunya. El que ha agafat com bandera ha estat, un clar messianisme. S’ha definit com un “instrument” per portar el país a convertir-se en un estat. I una vegada arribat a la “terra promesa” ell es retirarà, per haver complert el seu somni i el del poble català.

El panorama polític, ja no està simplement en retornar al centralisme, defensat pel PP, el federalisme asimètric , defensat pel PSC, o el sobiranisme , objectiu de CiU. HI ha , ara i aquí, el messianisme , d’Artur Mas, consistent en demanar un plebiscit sobre la seva persona per aconseguir una àmplia representació que li permeti conduir el poble català, cap a la terra promesa, en forma d’ un estat propi, dintre de la UE. Aplegant en aquest estat tot el positiu i deixant enrere tot el negatiu.

La maniobra és una incògnita, pel que té d’intent d’aconseguir la representació de tot un poble. Ara s’ha de veure, si aquesta estratègia arriba a bon port. S’obra la porta per veure que hi ha dins d’aquesta estratègia d’Artur Mas i CiU, i el messianisme no ha donat gaire bons resultats enlloc on s’ha utilitzat. Tindrem temps per contrastar opinions.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC