Monday, December 29, 2008

 

MASSA PUNTS DE CRISIS

MASSA PUNTS DE CRISI.
Acabem l’any amb un gran nombre d’incerteses a nivell econòmic, afegides a una explosió de conflictes, en matèria de seguretat a molts indrets del món. La fragilitat de molt països, és ben evident, i la falta de lideratge del país més poderós del món, els EUA s’ha fet patent a tot arreu. Sobretot quan ha equivocat el camí i els objectius, creant zones més inestables que abans d’intervenir.
Es urgent el canvi de rumb dels EUA, com també un canvi substancial en el pes i implicació de la Unió Europea en els afers mundials. Si tot es globalitza no podem quedar-nos en localismes més o menys regionals.
No és estrany acabar l’any amb un malestar general, procedent de la caiguda del sistema econòmic , fins ara vigent i que molts creiem seriós, estable i de llarga vida. I veure’l caure en pocs mesos i amb uns escàndols mai imaginables, sense càstigs contundents. I no tenir un recanvi a punt i immediat.
Si a tot plegat s’hi afegeixen zones d’inestabilitat greu per la seguretat i la pau mundials, no és com per començar el nou any, amb una gran dosis d’optimisme. I tanmateix, hem de creure que de les grans crisis en surten grans remeis.
Ens agradi o no, ara caldrà esperar i veure els primers passos de la nova administració americana i com posa ordre a tots els nivells. I com la resta de països d’amotllen a la nova situació.
Aquest és el gran repte del proper any, i no deixa de ser una paradoxa els grans debats i discussions que tenim a casa nostra per temes, que tot i ser importants, no deixen de ser menors en comparació amb els grans reptes i perills globals.
I aquesta visió del panorama mundial fa canviar també idees i imatges que fins fa ben poc eren rebutjades o menyspreades per molts ciutadans. El paper de l’exèrcit, actualment és un dels més valorats i estimats perquè podem veure com la seva presència en moltes zones complicades del món ha aportat estabilitat, pau i progrés. Ja no es qüestiona aquest paper ni el seu increment i manteniment.
Però, ara toca anar molt més lluny en altres aportacions i implicacions, sobretot en zones totalment inestables i destrossades com una part de l’Africà subsahariana, amb campanyes de subministrament de productes bàsics, sinó volem que poblacions senceres desapareguin per fam o malalties.
Per tant, tenim al davant un any especialment complicat i ple de contradiccions entre el que es demana de protegir la pròpia ciutadania, amb el que s’exigeix a nivell de consciència , com és evitar desastres de proporcions immenses.
Només la coordinació i abocament de grans recursos poden pal•liar aquest panorama i pertoca a totes les grans nacions compaginar els interessos propis amb les necessitats alienes. Ara tenim tant a prop els veïns del propi poble o ciutat, com els de terres llunyanes, que apareixen pels mitjans de comunicació de manera crua i constant.
Les contradiccions de l’ordre mundial imperant fins ara, s’han posat de manifest amb una cruesa mai vista, i es necessiten grans lideratges per poder sortir del forat on estem ficats. Aquest és el repte dels propers mesos.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?