Joan Roma

RESPECTE I AUTORITAT EN ELS ESPORTS. No sóc d’anar a veure competicions esportives, però, de tant en tant, en una visita a algun poble o ciutat petita, m’ha donat per entrar en algun pavelló o camp de futbol, més per tafaneria que autèntic interès. He de dir que en alguns casos, n’he sortit molt decebut, per no posar una paraula més forta. Hi ha persones que haurien de tenir prohibida l’entrada, molt especialment si es tracta de pares, mares o familiars propers que creuen tenir dret a criticar, cridar i insultar jugadors contraris al seu, o a l’àrbitre que regula el partit. No he aguantat mai l’actitud d’afeccionats radicals, capaços de comportar-se com autèntics beneits, davant qualsevol cosa o moviment que passi en el transcurs del temps de joc. O ja, una vegada acabat. Els esports son meravellosos i altament instructius si el comportament és correcte, però poden embrutar les vides de les persones si s’agafen com vies d’esbravament de problemes i tensions personals, familiars o col•lectives. Escoltar segons quines crítiques, barrejades amb insults, més o menys punyents, destrueixen tot el que significa l’esperit esportiu. I el preocupant és que anem a pitjor. Almenys es el que sembla si ens atenem a informacions periodístiques, exposant suspensions de competicions per culpa d’alteracions de l’ordre públic per part d’espectadors disconformes, en decisions arbitrals. Si fets com aquests no s’aturen d’immediat, complicaran els torneigs i impediran el normal desenvolupament de les activitats esportives. I és que he vist tota mena d’intervencions, en diversos esports i en diversos nivells, de manera que no es limiten a un o dos esports, sinó son diversificats i copiats, uns dels altres. Toca, doncs, emprendre accions ràpides i eficients. Res de contemporitzacions, al contrari, s’ha de ser molt estricte, fins el punt d’impedir l’entrada a aquells reincidents que no s’han reciclat. Qui no sàpiga estar callat, millor es quedi a casa. En quan als responsables directes del joc i de les instal•lacions, han de tenir la condició d’autoritats, per poder imposar les seves decisions i penalitzar, més greument, els qui les incompleixin. Es que sinó, aviat no es podrà competir en cap esport, en cap nivell, ni en cap lloc concret. Seria un desastre per a tothom. I tampoc és viable ni sostenible disposar de vigilància privada o pública, per a centenars o milers de competicions que es duen a terme, gairebé tots els dies de l’any, però molt especialment concentrades, en els caps de setmana. La via adequada ha de ser, el respecte i el principi d’autoritat.