Joan Roma

NO UNA BANDERA, SINÓ DUES. Tantes ganes de protagonisme i grandiositat, típiques de l’antiga CiU i, ara de Junts, en aquest cas de la mà del president del Parlament, Josep Rull, han tingut un resultat no esperat per a ell, però lògic pels qui estem al dia de la legislació vigent, en matèria de símbols i banderes. He consultat la llei, un munt de vegades, durant els anys del procés, per a recordar quines son les normes que regulen el seu protocol. Ens regim per la Llei 39/1981, la coneguda per “llei de banderes”, que deixa clara la obligatorietat en els articles 3 i 6. Alguns, només han volgut llegir uns paràgrafs i oblidar la resta , i és així com passa el que passa, quan es vol amagar, oblidar o vulnerar, per no posar la bandera espanyola. Rull, és un d’aquests talibans que pretén interpretar les lleis al seu gust, i mostrar “valentia” prenent decisions que vol vendre com de resistència i rebuig a normes ingrates, per a ell, i els seus. Molta gent no sap que en compliment de la llei, onegen a l’exterior del Parlament, les banderes catalana i espanyola. Sempre. Des del primer dia, fins a data d’avui. Ni durant els anys del procés, ningú es va atrevir a treure l’espanyola. A l’interior, les dues banderes presideixen l’hemicicle del Parlament. El lloc on es celebren totes les sessions del Parlament, amb presència dels 135 diputats i diputades. Doncs bé, sota la presidència de Rull, es treu l’espanyola perquè així les visites no tinguin aquesta presència que segons ell pot ferir algunes sensibilitats. Només es tornava a posar l’espanyola, els dies de sessió parlamentària. I a l’exterior, a Rull li faltava algun emblema nacional, espectacular, símbol per a tothom qui passés a uns centenars de metres del Parc de la Ciutadella. Heus aquí que el va trobar: un gran pal de bandera que superés el del Born, que té 17,14 m, per així recordar-nos el 1714, de Felip V. Es per això que va pensar en un pal molt més alt: 25 metres, per a poder acollir una senyera immensa, de 54 m2. Tot plegat, obligava a uns fonaments de 8 metres de fondària, clarament reforçats, no fos que un cop de vent s’emportés el conjunt. Com que aquests capricis es poden imputar al pressupost del Parlament, cap problema. Es paga el que costi, i tots en pau. El cost total, ens ha costat 93.000 euros a tots els catalans, favorables o no a aquesta iniciativa. Però, perdoneu la modèstia, en el moment de l’aprovació, ja vaig pronosticar alguna reacció contundent. I així ha estat. L’entitat Impulso Ciudadano, va presentar denúncia per aquest flagrant incompliment de la llei de banderes, exigint que si hi ha la catalana, al costat, ha d’haver-hi l’espanyola. I, en efecte el TSJC, acaba de resoldre a favor d’aquesta petició, de manera que la Mesa del Parlament, haurà de pensar en com donar compliment a la resolució emesa. Què fer? Posar un pal idèntic, per una bandera espanyola, de similar dimensió i gastar-se altres 93.000 euros ? O posar en el pal de la catalana, l’espanyola, fent algun experiment en forma de lletra T ? Segur que dissenyadors, tècnics i ferrers deuen estar estudiant com donar compliment a aquesta resolució no imaginada. Però, la denúncia contenia una altra exigència: la de que les dues banderes, estiguin a la presidència de l’hemicicle, tots els dies de l’any i no solament, els dies de sessió. Heus aquí com a alguns, les seves estratègies els surten a l’inrevés de l’imaginat i ens costen una fortuna a tots plegats. Es volia una sola bandera ?. Doncs, no, ara en tindrem dues.