Joan Roma

BON GOVERN I MOBILITZACIONS. Es llei de vida que quan arriba un nou Govern, amb bona formació i preparació, agita les aigües del país, despertant vells projectes i velles reivindicacions, promovent tota mena de reclamacions que fins aleshores havien estat callades i enterrades, a la vista de la inoperativitat dels governs anteriors. Això passa a tots els nivells i ningú s’estranyi que ara, de cop i volta, veiem metges, sanitaris, mestres, pagesos, maquinistes, ....sortint al carrer, exigint resoldre en dies o setmanes el que ha estat encallat durant anys. Res de nou en el món de la política, però siguem seriosos i recordem d’on venim, on estem, i cap on hem d’anar. Demagògia, la mínima i petició de solucions immediates, poques. La reacció del Govern, ha estat serena i adequada. Per molt que cridin, tenim el país que tenim, després de molts anys de cridòria i batalles verbals, però molt poca feina real. Produeix indignació veure com des dels bancs de l’oposició en el Parlament, alguns ex consellers i conselleres es permetin criticar les decisions del Govern. Deuen creure que tots patim amnèsia, perquè recordem perfectament el seu pas pels càrrecs que van ostentar, amb ben poca eficàcia, per no dir, ben poca dedicació i resolució. Però, precisament aquest batibull d’exigències i reclamacions, demostra l’efectivitat del Govern Illa. Ningú es mou si sap que el Govern no farà res, com passava amb anteriors executius. Es quan n’hi ha un que realment es mou i demostra efectivitat, que tothom s’atreveix a plantejar propostes, reclamar solucions i alternatives. Doncs bé, pas a pas, tema a tema, les coses es van posant en el seu lloc. Ara bé, miracles, no. Per a poder avançar i realment emprendre camins de futur, fa falta disposar de pressupost. Es indispensable aprovar el de 2026, el més aviat possible perquè d’ell en depèn poder garantir els grans projectes que necessita el país. Com hem pogut veure i sobretot constatar tenim grans dèficits que precisen ser resolts. No amb un any o dos, però s’han de posar els fonaments per a fer-ho realitat. I sí, parlem de Rodalies, però al mateix temps de nous habitatges. Primer 50.000, però després molts més perquè el país va creixent i cal atrapar el temps perdut. Totes les crisis i problemes que han aparegut en aquest primer tram de governació, s’han entomat adequadament, però han demostrat grans precarietats que s’han de resoldre amb curts terminis de temps. I perquè tothom pugui fer la feina, ha de disposar de les eines adequades. Això vol dir, capacitat en personal, material i en finançament. Les mobilitzacions denoten necessitats i preocupació per àmbits i sectors de primer ordre. Doncs bé, que els partits es posin les piles i en comptes de només criticar i esperar, que acordin uns nous pressupostos i aleshores sí, podran exigir al Govern que posi en marxa les mesures pertinents. Quan més esperin, amb més retard es podrà treballar. Toca, moure fitxa, ja.