Monday, July 13, 2020
A CANVI DE QUÈ ? - art. Nació Digital Solsona
A CANVI DE QUÈ ?
Es lògica la desconfiança d’alguns països de la UE, respecte les mesures
que es proposen, per sortir de la gran crisis en la que ens trobem, per culpa
de la pandèmia. Els han batejat com “països frugals”, austers, poc donats a
despeses sumptuàries, i encara menys, supèrflues.
Son països que veuen els del sud, com massa alegres, massa donats a festes
i festetes, poca feina i molt sol i platja. No volen ser els pagadors d’aquesta
manera de viure, i per això, plantegen moltes reticències i condicions, a l’hora
de posar diner sobre la taula de cara a la reconstrucció.
Els més “frugals “ son Holanda, Dinamarca, Suècia, Noruega i Àustria. Algun
altre, també fa el ronso, però els més aferrissats defensors de l’austeritat i
la rigidesa pressupostària, son els cinc enumerats.
I aquests, juntament amb alguns altres, demanen contra prestacions dures.
Molt dures. No volen donar diner a fons perdut, sinó crèdits. I en aquest
moment, ni Espanya, Itàlia i alguns països de l’est, no estan en condicions
d’endeutar-se encara més, ni haver de retornar diner. Volen, exigeixen, ajuts
immediats, a fons perdut, en bona part, i crèdits tous, a continuació.
Crec que al final s’arribarà a una mena d’entesa intermèdia, aportant
diner, a fons perdut, però a canvi de modificacions importants en la manera
d’administrar el diner, en els països receptors de fons.
Així, doncs, diner a canvi de què ??? Ben aviat ho sabrem però agafem bé
els matxos perquè la cosa serà dura, molt dura. Cada país haurà de presentar
els deures, en un examen que serà rigorós. Temes com la revisió del sistema de
pensions, l’aprimament de totes les administracions públiques: ajuntaments,
CCAA, i central, sistema de drets laborals, serveis públics, etc, formaran part
de les contra partides exigides.
Estem en condicions d’acceptar aquestes exigències ? No ens queda cap altre
remei. O això o la intervenció. Espanya té un enorme deute, que li ha reduït el
marge de maniobra, i la pandèmia l’ha augmentat fins a cotes insostenibles.
D’aquí la necessitat de comptar de forma urgent, amb recursos molt elevats. Molt.
Tot seguit, s’hauran d’aplicar les mesures adients per a fer front al deute i a
l’endeutament en els propers anys, però ara mateix, sense una injecció
immediata de diner , no tenim capacitat de fer front a les necessitats més
peremptòries.
En poques setmanes veurem plantejaments mai somiats, sobre canvis profunds
en multitud d’àmbits i sectors. Toca fer-ho, i en profunditat. No ens podem
permetre la ineficàcia i la mala administració en bona part dels estaments de la
política municipal, autonòmica i central. I és que a més tindrem la supervisió
i control a de la UE. El diner anirà
arribant a mesura que es vagin complint les contrapartides. Si en algun moment
s’aturen, també s’aturarà el diner, que ningú en tingui cap dubte.
Els països “frugals” poden afluixar i pactar mesures més flexibles, però
ningú pensi que se’ls podrà portar a l’hort. En absolut. Les contrapartides es
compliran que ningú ho dubti. De fet, és el millor que ens pot passar, perquè
ja és hora dels grans canvis , i de l’eficàcia i austeritat en tots els àmbits
i sectors. De grat o a la força. L’important és que es dugui a terme.
# posted by joan roma cunill @ 5:41 AM 
