Tuesday, June 09, 2020
POLÍTICA IRRESPIRABLE - art. Endavant Digital
POLÍTICA
IRRESPIRABLE.
Quanta més comprensió i col·laboració hi hauria d’haver entre govern i
oposició, més dura és la batalla per a destrossar-ho tot. No hi ha cap
lideratge sòlid, i encara menys constructiu, en cap dels partits d’oposició, de
manera que a falta d’alternatives, bona és la critica a tot i contra tots.
Així estem, des de l’endemà de les eleccions generals, amb la vista posada,
per part de la dreta més ferotge, en desestabilitzar el govern i anar a noves
eleccions. Potser creuen que la seva posició serà premiada amb uns millors
resultats. Impensable ¡¡¡ perquè en temps de crisis el que la gent valora , és
la capacitat per resoldre problemes, no per crear-ne.
Dit això, permeteu-me us proposi un exercici d’imaginació, molt adient, a
la vista dels debats i confrontacions diàries, entre govern i oposició.
Imaginem-nos el PP, en el govern, recolzat o en coalició amb Vox. Imaginem
Pablo Casado, de president, amb ministres tant entranyables com García Egea , a
Interior, Cayetana Alvarez de Toledo, a Justícia, i Díaz Ayuso, de ministra –
portaveu. Podríem ampliar la imaginació, posant Santiago Abascal de Director
General de la Policia o de la Guardia Civil, o millor encara, de ministre de
defensa. Podríem allargar la llista, amb algunes altres figures, ben conegudes
per la seva comprensió de l’estat de les autonomies, i les llibertats.
Sí, ara és imaginació, però un altre dia, podria ser realitat. Quan escolto
determinades intervencions en el Congrés o en el Senat, i ja no dic, per part
del president Torra o alguns dels seus consellers/es, la frivolitat és desbordant.
Frivolitat, al costat d’inconsciència, per atacar o votar en contra de
qualsevol iniciativa, sota el principi de que tot el que ve de Madrid, és digne
de ser rebutjat.
No es volen fer comparacions, ni extreure conseqüències, de les posicions
adoptades. Es poden fer discursos totalment destructius, sense imaginar un
canvi d’escenari, mitjançant el qual no hi hagués un partit profundament
democràtic al capdavant del govern, sinó un de profundament dretà, contrari a
la descentralització, i entusiasta d’ostentar i fer servir el poder per tot el
que creuen justificat.
Ara, aquests opositors, juguen amb foc, perquè saben que el govern
socialista ,mai trencarà les regles de joc democràtic, ni mai tirarà enrere
mesures progressistes , durament obtingudes. Però , aquest és un joc perillós.
Portar fins el límit les posicions d’oposició i ser deslleial amb els acords
pactats, o amb les regles de joc vigents, pot acabar malament, si al final, hi
ha uns resultats inesperats.
De fet, tothom té clar que els grans i inesperats resultats de Vox, son en
bona part mèrit de la confrontació dels partits independentistes, amb el govern
central i amb els propis partits catalans. Algú pot pensar, en el marc de com
pitjor, millor, que la duresa de l’extrema dreta fa guanyar vots a
l’independentisme. En algun moment pot ser que sí, però a la llarga, el
resultat pot ser demolidor.
Si en algun moment, els dos partits de dreta extrema ( PP i Vox)
aconsegueixen prou poder, poden impedir avenços en l’autogovern. De fet, ja ara
mateix la seva influència és decisiva, a l’hora de no permetre la renovació
d’òrgans essencials pel bon funcionament de l’estat de dret. No és intel·ligent
ni prudent, sumar forces per fer la política irrespirable. Al final, els
provocadors, sucumbeixen a les seves pròpies provocacions.
# posted by joan roma cunill @ 6:08 AM 
