Sunday, June 21, 2020
ANC, POCA MOBILITZACIÓ POCA REPRESENTACIÓ - art. Nació Digital Solsona
ANC – POCA
MOBILITZACIÓ, POCA PARTICIPACIÓ.
En el moment de votar, és quan apareixen els números reals de cada partit,
sindicat o organització social, a no ser que fins i tot, en aquest moment
estel·lar, es falsegin els resultats. El que sorprèn de l’Assemblea Nacional
Catalana ( ANC) és l’ immensa distància entre el nombre de socis que diu tenir,
i la minsa, participació en l’elecció del seu Secretariat Nacional.
Se suposa que en l’elecció del Secretariat Nacional, hi participarà la
gairebé totalitat del cens electoral, vista l’ importància que té la seva
composició ,per a decidir la política a seguir en els propers mesos i anys.
No ha estat aquest el cas en la votació de la setmana passada. Veiem les
xifres, fetes públiques, juntament amb els resultats, de cada candidat
presentat. L’ANC diu tenir 44.981 socis, dels quals només 8.876 varen exercir
el dret de vot ( un 19,73%), i d’aquests 6.078 varen votar per la continuïtat
d’Elisenda Paluzie. Un resultat que suposa tenir , tant sols, un 13,51% de la
representació del conjunt de socis.
En altres moments i altres latituds, algú amb aquest suport, no es
consideraria recolzat per a presidir una entitat. I menys quan des d’ella ,es
volen donar lliçons de democràcia i representativitat.
I no és aquesta l’ única sorpresa, sinó la no acceptació de diversos
candidats, per considerar-los no ajustats a les normes del moviment. He seguit
algunes de les controvèrsies, a l’entorn de candidats rebutjats, pel comitè
electoral, per considerar que son massa propers a un partit determinat, o per
no tenir prou independència personal o política.
En fi, que tot plegat, no dona l’imatge d’un moviment obert, plural,
transversal, independent i independentista. En absolut. Al final, s’han imposat
les estructures internes, aferrades a la continuïtat i al continuisme. Res de nou
a l’horitzó, del que ells critiquen dels partits tradicionals. L’afany de poder
i protagonisme, és similar per no dir, superior a molts altres, presents en el
país.
Hem d’esperar per veure quin serà el seu recorregut futur, però enguany, no
es preveu una Diada, mobilitzadora, ni actes molt especials, sigui per la
pandèmia, sigui pel cansament d’un moviment que veu com passen els mesos i els
anys, sense cap fet novedós que permeti albirar la reivindicada independència.
Serà interessant veure el seu posicionament, d’aquí a poc temps, de cara a
les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El suposat terme mig que
volen ocupar, s’ha anat decantant cap els espais postconvergents, en detriment
d’ERC, potser per això algun dels candidats més propers, han estat rebutjats.
En resum, vistes les xifres, alguna cosa falla. O hi ha molts socis
inactius, o hi ha molt poc interès per a participar. Els elegits, han de tenir
clar que ho han estat, per un baixíssim 19,73% del conjunt.