Tuesday, December 10, 2019
EL DEUTE I LA INACCIÓ DEL GOVERN, TENEN CONSEQUÈNCIES GREUS - art- Endvant digital
EL DEUTE I LA INACCIÓ DEL
Fa uns dies, parlava de l’immens deute contret, pel govern de la Generalitat , al llarg
dels 40 anys, d’autonomia. Un deute que ha arribat als 80.000 milions d’euros,
amb un increment diari de 3 milions, només en interessos. Aquestes xifres poden
semblar fredes, i poc preocupants, sinó n’extreiem les conseqüències oportunes.
Estar arruïnat i endeutat, suposa no poder fer front a multitud de
necessitats, que queden per a temps millors, o simplement es deixen fora del
programes, per impossibilitat de resoldre-les. I que no es resolguin té
implicacions molt greus i directes sobre el benestar dels ciutadans. Veiem-ne
alguns exemples.
Suposo tots estarem d’acord que el més important en la vida de qualsevol
persona, és la salut. Després vindrà el treball, la vivenda, l’educació, els
serveis socials, i altres serveis que son els que realment permeten tenir una
vida de qualitat.
Doncs bé, fa pocs dies, va aparèixer l’informa sobre la qualitat de la
sanitat pública, a nivell de tot Espanya. I en aquest informe, Catalunya se
situa a la cua, en matèria d’espera per ser operats, fins el punt que en tenim
23 per cada mil habitants. Hem passat de ser un territori privilegiat, a un
territori superat per la resta d’autonomies que situen aquest servei com
autèntica prioritat de la seva acció de govern.
Darrera nostra, venen altres comunitats autònomes com Extremadura, Castella
– La Manxa ,
Astúries, Aragò....A dia d’avui, per una ressonància magnètica, es tarda el doble,
que l’any 2010. I és habitual, haver d’esperar sis mesos, per a tenir una
visita a l’especialista, proposat pel metge de capçalera. Això suposa una
peregrinació, d’un lloc a un altre, fins a tenir l’expedient complert, i que
algú pugui prendre la decisió que correspongui. Parlem de salut, parlem del
servei més important, en la vida d’una persona i del seu entorn.
Si anem cap altres serveis, comprovarem el grau de deteriorament que s’hi
ha produït. Tenim més de mil aules, situades en barracons escolars. Solucions
provisionals que s’allarguen anys i més anys, per falta de finançament o per
falta de programació.
I en matèria de serveis socials, el panorama és desolador. Residències
promeses vuit i deu anys enrere, no tenen data de construcció. Convenis per
millorar o ampliar places socials en residències, congelats, a l’espera de
disposar de partida, en uns pressupostos prorrogats.
Ajudes a serveis municipals o comarcals, conveniats, no son resolts, per
les mateixes causes, posant en perill multitud de programes que no poden
esperar més, sinó es vol que es tanquin per falta de sostenibilitat.
El panorama és més que preocupant perquè no té data de caducitat, a les
mancances. Passen els mesos, i passen els anys, i la precarietat, lluny de
resoldre’s es va incrementant, posant en perill un gran nombre d’entitats
socials, culturals, associatives, que sobreviuen , penjades d’un fil. Sense una
immediata solució, tancaran portes, i tots sabem com de difícil és recuperar
espais i serveis perduts.
S’està negociant el suport a la investidura de Pedro Sánchez, com a
president del govern. Si ara, les dues parts, fossin prou conscients de la
necessitat d’un pacte immediat, es podria aconseguir redreçar la situació i
començar a recuperar la normalitat perduda, ni que sigui amb un programa
plurianual. El que no es pot pretendre és donar serveis bàsics, amb unes
partides pròpies, de vuit o deu anys enrere. El deute i l’endeutament tenen
conseqüències greus, com podem veure, en la realitat quotidiana.
# posted by joan roma cunill @ 5:50 AM 
