Monday, November 04, 2019
A LES NOSTRES MANS, EL NOSTRE DESTÍ - art Nació Digital Solsona
A LES NOSTRES
MANS, EL NOSTRE DESTÍ.
Es habitual parlar d’eleccions històriques, en moments en que era dubtós
fer servir aquest adjectiu, però aquesta vegada, no. Tenim una situació tant
enrevessada a nivell d’Espanya, i molt especialment a Catalunya, que l’adjectiu
és ajustat.
Molts catalans, s’han sentit menystinguts, o clarament maltractats, en els
darrers anys, o fins i tot en etapes anteriors, i han fet créixer els partits
independentistes com una via per aixoplugar-se en ells, per així mostrar el seu
descontentament i indignació.
Comprensible, però , en un moment o altre, el seny ha de prevaler per
damunt de la rauxa. I ara, és el moment decisiu.
Som molts els que considerem arribat el moment de trobar un nou encaix de
Catalunya, dintre d’Espanya, i això no passa per marxar-ne, perquè ni ho veiem
possible ni ho veiem positiu, per quan quedaríem fora de la UE , fora del paraigües
protector de l’OTAN i fora del sistema euro. Impensable, per impossible, a
nivell intern, i extern.
Aleshores, què fer ? Buscar un nou equilibri de forces com per fer viable,
l’aplicació del sistema federal, en els seus àmbits més sensibles per als
catalans: garantir un nou sistema de finançament, més equilibrat i més just,
aplicant el principi d’ordinalitat ( si som els quarts en aportacions, siguem
els quarts en retorn), el blindatge de la llengua, la cultura i l’ensenyament,
per evitar situacions com les viscudes, en els darrers anys, en que algun
ministre, volia canviar les regles de joc.
Hi ha camp per córrer, i hi ha voluntat de fer-ho, per part del partit
socialista, tant a nivell espanyol com català. Queden uns pocs dies per
reflexionar sobre si el nostre vot ha de ser de rauxa, o de seny. De nosaltres
depèn, el resultat final, i cada vot compta per fer possible , una realitat o
una altra.
Queden dies també, per imaginar un resultat o un altre. Imaginar en quina
situació estaríem si al capdavant del govern central, hi haguessin els tres
partits de dretes i ultradreta, amb ànims de passar o rebentar, o en canvi, fer
confiança a un partit progressista com és el partit socialista, que el que
busca és retornar a la normalitat d’una relació entre institucions, per sumar
esforços i no torpedinar-los.
Puc assegurar que per part del president Sánchez, hi ha la clara voluntat
de buscar les vies de diàleg perdudes, i encarar el futur, cap a relacions
obertes i de consens. De fet, ha demostrat tenir la valentia i la voluntat de
fer-ho, quan ha posat dos catalans en el tercer i quart lloc més rellevants, a
nivell d’Estat. Mai, Catalunya havia tingut la presidència del Congrés i la del
Senat, alhora. Ni un altre català en el Ministeri d’Exteriors, ni....moltes
altres decisions com la de desencallar infraestructures, equipaments i serveis,
en diferents punts del país.
En aquests pocs dies, hem de tenir clar que la via cap a la independència,
no tenia cap viabilitat, ni serveix per a res més que per a perjudicar el país,
les accions i actuacions , en contra de la sentència. La separació de poders,
és el fonament d’un estat democràtic, i és un element essencial a preservar.
Dit això, el dia 10 podem obrir una etapa, radicalment diferent, amb grans
esperances de futur, si el vot va cap a qui més desitja aquesta via de diàleg i
progrés. El dia 10 tenim el nostre destí, en el nostre vot. Sí, és un dia
històric, de veritat.
# posted by joan roma cunill @ 12:53 AM 
