Thursday, June 06, 2019
MALES CARRETERES - art. Diari de Terrassa
MALES
CARRETERES. BONES PER ANAR-HI.
En l’immens espai rural de Catalunya, hi ha dotzenes de carreteres, mai
eixamplades ni remodelades , a l’espera que els toqui el torn que guarden des
de fa anys. En molts casos, des de fa molts i molts anys.
Es dona la paradoxa, doncs, de tenir carreteres estretes, plenes de
revolts, i trams realment perillosos, ideals per a ciclistes i motoristes, per les seves
sortides de caps de setmana; en contrast amb la maledicció dels que hi viuen
tot l’any, i han de circular-hi per anar a treballar o per qualsevol altre
motiu quotidià.
Portem ja uns mesos, en que pràcticament cada setmana, hi ha alguna víctima
mortal, per la banda de ciclistes o motoristes, a més de ferits, de diferent
consideració. Es un miracle, l’escàs nombre de morts, si ens atenem al que
veiem i patim, els que vivim en aquests territoris.
En els anys més durs de la crisis econòmica, la circulació de ciclistes i
motoristes, va patir una reducció considerable, però des de fa un any,
l’augment és exponencial, cada mes que passa. En aquests moments, anar en cotxe
per les carreteres, dites secundàries, dels Pirineus i pre Pirineus, suposa un
esdeveniment d’alt risc. Evidentment, per les dues bandes. Per qui condueix,
perquè en qualsevol lloc i moment es pot trobar amb un grup, grupet o grupàs de
ciclistes, o de motoristes.
Quan hi ha tanta acumulació de persones, s’hi troben tota mena de
comportaments. Des dels més rigorosos, als més imprudents. Des de qui fa
esport, per portar una vida saludable, a qui agafa una moto per fer quilòmetres
o fer curses improvisades, per veure qui arriba abans a determinat lloc. En
aquestes circumstàncies, els qui agafem molt el cotxe, per necessitats de
feina, ens trobem amb tota mena de perills.
Hem parlat, debatut i reflexionat sobre el tema, entre alcaldes, amb Mossos
d’Esquadra, amb experts ....i estem com
estàvem mesos enrere. O anys enrere, quan aquest fenomen començava a aparèixer. En el cas de curses il·legals, toca saber-ho,
i avisar a temps per posar-hi remei, mitjançant vigilància policial, però és
difícil tenir-ne coneixement, a no ser que es repeteixin les curses en la
mateixa carretera, cosa que no sol passar....
I és ara, a l’estiu, amb el bon temps, quan l’acumulació de situacions es
fa més insostenible, amb una barreja de ciclistes individuals, en grupets, o en
grans grups, barrejats amb motoristes, d’aquí i de fora, que et poden passar en
els llocs més inversemblants, fent realitat la sorpresa pels pocs accidents
mortals, en relació a les imprudències vistes...
Toca prendre nota, i actuar en conseqüència. Fa temps avisem de la situació
i del seu agreujament, sense veure resultats pràctics. Sóc conscient de la
impossibilitat d’actuar sobre tota la xarxa de carreteres, i sempre n’hi haurà
de secundàries, però la inacció del govern de la Generalitat, produeix
resultats molt decebedors. Si mirem la xarxa de carreteres, veurem com en molts
casos, tenen el mateix traçat que cent anys enrere, quan es varen obrir, en
temps de la Mancomunitat de Catalunya.
Anar posant capes i més capes d’asfalt al damunt, no soluciona el problema.
En absolut, perquè en moltes ocasions, el que fa és fer-la més estreta i amb
cunetes més perilloses. S’ha de posar en marxa un autèntic pla de millora de la
xarxa rural de carreteres com perquè ajudin a millorar les comunicacions entre
pobles i ciutats properes, i alhora les facin més segures. Sí, ja sé que parlar
de temes com aquests, quan el nostre govern està ocupat en baralles internes i
externes, pot semblar extemporani, però mireu cada setmana les estadístiques i
comprovareu la realitat de la que parlo. Semblaria que els governs estan per
resoldre problemes, però és cert que aquí el que tenim, està per crear-ne.
Perdoneu la gosadia.
# posted by joan roma cunill @ 10:48 PM 
