Friday, August 05, 2016
JJOO BCN 92 - RECORDEM-LOS- artl blogesfera socialista
JJOO BCN 92 – RECORDEM-LOS.
Avui dia 5 d’agost
de 2016, Gran Acte d’obertura dels JJOO a Río de Janeiro al Brasil. Es un bon
dia per recordar els nostres, els del 92, un dels millors de la història, ara
que en tenim ja molts de fets com per poder-los comparar. L’explicació donada
per Samaranch, no era únicament per quedar bé sinó perquè realment varen ser
esplèndids.
Però com sempre
passa, l’èxit té molts propietaris i el fracàs, molt pocs. En el cas nostre, ja
ningú vol recordar els constants pals a les rodes posats pel Govern de la Generalitat amb Jordi
Pujol de president. Qui ho recorda ? Qui ha demanat mai perdó? Quantes vegades
l’Alcalde Maragall va haver de superar tota mena d’obstacles per trobar
suficient finançament o per poder fer obres de gran volum i grans canvis
urbanístics ? Qui recorda l’antiga Barcelona, amb l’actual, després de deu anys
d’obres immenses amb més de un bilió de les antigues pessetes invertides en la
seva transformació ?
Qui no recorda el
curtmetratge d’uns 10 minuts en el qual es veia el canvi radical de la capital
en matèria de carreteres, infraestructures, equipaments i serveis ? I ara que
tants casos de corrupció i mala gestió van apareixent en tota la geografia
espanyola, i catalana, quin exemple de bona gestió i eficient despesa en la
preparació de la ciutat per rebre els JJOO, i en dur-los a terme ¡
Va bé recordar
vells temps i velles maneres d’actuar quan ara alguns volen donar lliçons de
com s’han de fer les coses ¡¡¡
Els qui teníem
càrrecs institucionals en aquells anys , varem ser testimonis de multitud de
projectes, amb multitud de dificultats per poder-los dur a terme , malgrat
tractar-se d’un projecte de país. Semblava que res hauria d’aturar uns
“projectes nacionals” i tanmateix els problemes varen ser immensos. I cal
recordar també com alguns dels que ara tant prediquen per tenir una presència
internacional, en aquells anys predicaven que el català quedaria “tapat” pel
castellà o l’anglès. O que Barcelona no apareixeria amb prou potència a nivell
mundial, o quedaria espatllada per tantes obres ...
Les inversions
fetes en aquells ja llunyans anys, varen posar BCN en un dels primers llocs de
l’escena mundial. Un lloc que perdura i que ha estat font de riquesa i atracció
de turisme i inversions durant tots aquests anys. La BCN potent d’avui, prové en
bona part de la BCN
vista per centenars de milions de persones arreu del món. La marca BCN és
sinònim de prestigi i atractiu. Una marca tant forta que ara li toca fer front
a un excés d’èxit i a la necessitat de replantejar el futur.
I si en els JJOO,
abans i després varem tenir equips de govern sòlids, ben preparats i amb les
idees molt clares, no veig el mateix en els qui estan al capdavant de la
ciutat. Estem veient imatges no desitjades, dubtes poc adients en qui governa,
i una sensació de falta de cohesió i claredat com per emprendre una nova etapa
en el camí de la ciutat.
Hem passat ja més
d’un any de les darreres eleccions municipals, i existeixen massa dubtes sobre
cm encarar el futur. Es lògica la preocupació de tots els barcelonins, i de
fet, de tots els catalans. Però bé, aquest és un altre tema. Avui, he volgut
recordar aquells anys d’entusiasme, lideratge, i impuls per projectar la imatge
d’una ciutat, i amb ella de tot un país. Ho varem aconseguir. Es lògic recordar
els protagonistes d’aquella gesta, presidida per Pasqual Maragall, però amb
sòlids companys de viatge, que ho varen fer possible. Que els de Río vagin el
millor possible.