Wednesday, August 10, 2016
INESTABILITAT PERMANENT - art. Nació Digital Solsona
INESTABILITAT
PERMANENT.
A l’espera de veure què passa a nivell de govern central, a Catalunya, cada
vegades és més evident el retorn a les urnes ,tant bon punt l’antiga
Convergència s’hagi refet, una mica de les ferides del seu Congrés. Ja no hi ha
cap altra excusa per no dissoldre el Parlament que aquesta.
Cada dia, cada setmana , assistim a un reguitzell de declaracions i
desencontres entre Junts x Sí, i la
CUP , per una banda i dintre de la pròpia coalició de govern,
per entendre que la Moció
de confiança, segons ERC hauria de produir-se abans de la Diada de l’11 de setembre, i
no el 28 com proposa el President.
Però, és que per la CUP
la moció de confiança no és el més rellevant, sinó el full de ruta. Es a dir,
volen saber perquè pot servir la continuïtat del President, sinó queda clar cap
on vol portar el país o el govern. I de fet té la seva lògica el que demana la
CUP. Si
Estem, doncs, en un punt de bloqueig, sense visió de poder-lo desencallar
en els propers mesos. La situació és tant enrevessada que no sembla imaginable
trobar-li el desllorigador. I en aquesta situació és evident que el govern no
governa, simplement passa el temps, a l’espera d’algun efecte miraculós. La
inestabilitat és permanent i pot durar molt perquè el que no farà el president
és dissoldre el Parlament sinó veu la possibilitat de millorar resultats
electorals. I com que la reedició de la coalició amb ERC, tampoc és factible,
la sortida és esperar i veure.
De fet res pitjor per un país en crisi, que tenir el govern també en crisi,
i un Parlament potes enlaire. Com ex diputat faig un seguiment de les
tramitacions parlamentàries i fa pena veure en què s’ha convertit la màxima
institució catalana, arran les darreres eleccions. Res funciona, tot està
parat, i no per vacances sinó per incapacitat per presentar iniciatives que
puguin ser valorades, debatudes i convertides en lleis. No hi ha impuls intern,
ni demanda externa, de manera que impera el principi de “qui dia passa, any
empeny”, fins principis de setembre en que tornarem a parlar de la moció de
confiança i altres temes relacionats, com la necessitat de poder plantejar el
pressupost per l’any vinent.
Mentrestant, amb el pressupost 2015 prorrogat, es tapen forats, però no es
pot impulsar cap iniciativa mínimament rellevant. No solament per falta de
pressupost sinó també per l’endeutament que ofega tota possible inversió.
Davant aquest panorama, no és estrany el desencís de la gent. De tota la
gent, tant si son independentistes, com si no ho son, perquè veuen el país en
situació de paràlisis total. Si algú creu que es pot governar en base a declaracions,
va errat. La gent ja no vol escoltar més paraules, sinó vol fets, conclusions,
decisions. Estem, doncs, en una inestabilitat permanent que no es pot allargar
indefinidament. A nivell de previsions, dono un any més per mantenir aquest
bloqueig, però no més enllà. Si superats àmpliament els 18 mesos per la promesa
desconnexió res ha passat, algú haurà de tirar la tovallola i marxar cap a
casa, per donar peu a un replantejament global de la situació , canviar
d’estratègia i tirar per una altra banda. Temps al temps.
# posted by joan roma cunill @ 1:14 AM 
