Friday, August 05, 2016
FRIVOLITAT - art. Regió 7
FRIVOLITAT .
El que menys s’espera en temps de crisis
econòmica i institucional, és veure com la frivolitat s’apodera de les màximes
institucions del país. Parlo ara de Catalunya, tot i que aquesta acusació és
perfectament traslladable al Madrid polític.
Veure en que s’ha convertit el Parlament de
Catalunya, màxima institució del país, en uns moments en que hauria de ser el
far que il·luminés el present i el futur, és més que preocupant i mostra el
progressiu declivi de la política seria, prudent i al servei del conjunt del
país, i no d’una part d’ell.
Escenes com les de mostrar alegria per
l’abandonament de la Cambra
catalana, per part de Junts x Sí, i la
CUP , quan marxen els Grups Parlamentaris del PP i C’s, és
trista. O grans aplaudiments al final de la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi per les
propostes de “desconnexió”, amb mig Hemicicle buit, sense haver votat el Grup
Socialista i amb els vots en contra de CSQP, és insòlita. Una imatge mai vista
ni imaginada pels qui hem format part del Parlament.
Un Parlament que no legisla, que no actua com
supervisor i controlador d’un govern de la Generalitat que
simplement vegeta. Amb l’excusa de la no aprovació del pressupost 2016 no hi ha
novetats governamentals, ni iniciatives parlamentàries per tirar endavant
projectes concrets. Tot està parat, tota està a l’espera d’un futur imaginat,
somiat o inventat per uns pocs capdavanters d’un procés amb constants canvis de
rumb.
I malgrat tot, hi ha el convenciment que el
procés avança per bon camí, amb pas segur, malgrat trencar totes les lleis
elaborades i aprovades pel Parlament de Catalunya. Lleis vigents i d’obligat
compliment, en primer lloc pel propi Parlament, i tot seguit pel govern de la Generalitat i per la
resta d’institucions del país. Però heus aquí, com surten nous intèrprets de
les nostres lleis per justificar el seu incompliment. Es en aquest punt on crec
que rau l’immensa frivolitat dels dirigents actuals, tant parlamentaris com del
govern.
Que la presidenta del Parlament pugui arribar a
dir que ella no pot impedir una proposta en l’ordre del dia, o posar a votació
un determinat punt, simplement perquè li demanen un parell de grups de la Cambra , demostra, o una
ignorància plena del Reglament, o autèntica mala fe. Si fos per ignorància, té
lletrats al seu servei que li poden aclarir qualsevol dubte en qualsevol
moment, per això hi son i per això estan àmpliament capacitats per interpretar
el Reglament. Però és que tots els qui ostentem el càrrec de president d’una
institució, sabem o hem de saber les responsabilitats del càrrec.
Els alcaldes ostentem el títol “d’alcalde –
president” per quan som els qui elaborem l’ordre del dia dels Plens municipals.
Ningú més ho pot fer. Posem els punts que per llei han d’anar al ple, i si
algun no compleix els preceptes legals, no l’hi posem. I és l’alcalde –
president qui dirigeix, modera i acorda el funcionament del Ple i posa a
votació els punts que considera adients, i és ell /ella el responsable de posar
o no a votació el que pertoca. No ens excusem en cap subterfugi per no complir
amb les nostres funcions, i qui ho faci, allà ell /ella amb les seves
responsabilitats.
Aquí, la presidenta fuig d’estudi, i s’empara
amb una justificació absolutament frívola. Si li demanen, ella actua, ni que
sigui en contra de les seves obligacions legals. I els que es queden a la
votació celebren alegrament el “triomf”de les seves propostes, sense advertir
la gravetat de la situació en que han posat la Cambra Catalanala Generalitat. Creuen
# posted by joan roma cunill @ 11:16 PM 
