Saturday, April 26, 2014
EL DIARI DE CASA, FA 35 ANYS- art. Regió 7
EL DIARI DE CASA, FA 35 ANYS.
L’aventura de crear Regió 7, ha complert 35
anys de vida. Tota una eternitat per un mitjà de comunicació “regional” , en
uns moments en que pel camí molts hi han deixat l’existència, i molts altres
s’han hagut d’ajuntar per compartir despeses i sobreviure amb moltes
dificultats. Som molts els qui varem creure en el projecte i hi varem
participar comprant accions, i ajudant des dels nostres espais respectius.
Volíem un diari obert, plural, innovador i fidel al territori on naixia. Crec
que ha complert els objectius, segueix viu i tot indica que amb bona salut. Poc
més se li pot demanar.
I aquest aniversari pot servir per demanar-nos
quins mitjans de comunicació té el país i quina és la pluralitat que els
presideix. Pot semblar contradictori, però les noves tecnologies han ajudat a
generalitzar la informació , a escampar-la i fer-la accessible, però en canvi
no ha garantit la pluralitat. Almenys la pluralitat en els grans mitjans de
comunicació s’ha anat reduint, per la agregació de projectes i lideratges, i
per la crisis econòmica que n’ha fet desaparèixer o caure en mans no
desitjades. I l’efecte d’objectivitat que hauria de presidir els mitjans
públics, no es veu per enlloc. Al final cauen en mans dels governs respectius
que els fan servir com elements bàsics de propaganda, més que d’informació.
Es lamentable, però la realitat és que ni TVE,
ni TV3, o altres televisions autonòmiques son cap model de neutralitat i
obertura a la crítica i la objectivitat. En absolut, s’han convertit en
corretges de transmissió de les informacions que interessen als respectius
governs, i perden la fiabilitat que haurien de tenir. I si això és greu, encara
ho és més, l’existència d’altres mitjans de comunicació caracteritzats per uns
atacs desaforats contra determinades idees, considerades progressistes o
innovadores. Sigui per parlar de temes com el dret a l’avortament, a una
vivenda digna, a una educació de qualitat o a la sanitat universal, per posar
alguns exemples.
I en el tema català, la distorsió, la falsedat
i la invenció esdevenen medis legítims per atacar qualsevol proposta,
convertint-la en sacrilegi i burla sense límit. No és estrany la deformació del
que aquí passa, vist des de molts indrets de l’estat. Si algú té paciència i un
cert temps que repassi un parell de dies a la setmana la programació de
diverses televisions públiques, per una banda, i privades per una altra, i
comprovarà com de difícil és fer-nos entendre quan a l’altra banda hi ha qui no
vol deixar explicar. O qui converteix cada programa en un debat a sang i fetge
contra tot el que provingui del nostre país. I en aquest àmbit 13 TV, el canal
de la Conferència Episcopal s’emporta el premi absolut.
No és estrany en aquest àmbit tant immens,
patir la falta de pluralitat de la que parlo. La informació és poder, i el
poder vol controlar tot el que s’emet. I tot el que va en contra del programa
establert, és callat, deformat o ignorat. D’aquesta situació el PSC en pateix
especialment les conseqüències, tant ara com en altres moments de la seva
història. Ens faríem creus de saber les pressions, intromissions i ordres que
es donen als directius dels mitjans de comunicació, fins l’extrem de canviar
totalment la realitat de les coses.
En aquest món tant complicat i extrem, la
supervivència de mitjans de comunicació amb una certa autonomia és
fonamental. Fonamental per la societat
en general, i pels polítics en particular. Poder arribar a la ciutadania sense
interferències i sense modificacions és essencial. A les pàgines de Regió 7 podem
veure informació de tota mena, al costat d’opinions de tots colors. Ha
esdevingut el diari de casa, capaç d’acostar-nos a tots els pobles i ciutats.
La desconeixença era habitual anys enrere. Ara tots ens hem apropat i conegut.
Res ens és aliè i tot ens implica i commou, en aquest territori de la Catalunya
Central. Era un dels grans objectius del diari. Es un dels grans objectius
assolit. Per molts anys.
# posted by joanroma @ 4:42 AM 
