Wednesday, June 20, 2012
REGENERACIÓ - art. Regió 7
REGENERACIÓ
El cúmul de despropòsits de tota mena, a totes les institucions del país, i de l’estat, ens ha de portar cap a l’exigència d’una regeneració de les mateixes institucions, afectades pel descrèdit.
Des de Catalunya , el govern mira cap a Madrid o cap Europa, donant les culpes als altres, com ha estat sempre habitual en un govern que és diu “nacionalista”. Paraula que es fa servir amb una facilitat i una multiplicitat de sentits que res té a veure amb la que ells li volen donar. La realitat és que la cartera s’embolcalla amb la senyera, i per aquí es volen camuflar totes les decisions, moltes de les quals, retallen els propis principis de l’Estatut d’Autonomia.
El soroll és tant gran en tots els àmbits, que ja no ve d’un pam, prendre decisions totalment contràries als principis proclamats un o dos anys enrere. Tot és subjecte a modificacions, i si provenen de Madrid, i es carreguen competències catalanes, no passa res si a finals de mes arriben diners per poder pagar les nòmines.
La tant proclamada herència trobada, ja no serveix per tapar les vergonyes d’una acció de govern absolutament inoperant, mancada de projecte, i nul·la per treure el país de la paràlisis en que viu.
La gent, ja tenia molt poca confiança en la política, en general, i en els polítics , en particular. Ara tenen totes les proves que els mancaven per confirmar les seves creences. Un Parlament de Catalunya, mancat d’iniciatives clares i contundents, protagonitzat per un pacte entre CiU i el PP, amb escenes teatrals pròpies d’una comèdia de costums, on un president de govern es veu sotmès constantment per una presidenta del grup parlamentari del PP, que li retreu, dia sí dia també, el que digui una cosa, i faci la contrària, en un cúmul de circumstàncies, autènticament ridícules.
L’autoritat de la màxima representació de Catalunya, ha quedat malmesa per molt de temps. No es pot frivolitzar en temes bàsics i essencials per la vida dels catalans. No es pot trencar constantment la confiança dels ciutadans amb mesures , ni explicades, ni justificades per la realitat. Amb un govern ple de mediocritats, incapaços de fer front i posar ordre en els seus departaments i enviar missatges clars a la població.
I si a Catalunya passa això, què hem de dir del govern central. Una imatge similar, caricatura del que hauria de ser un bon govern. Un president absent, mancat de lideratge, i totalment sobrepassat per la realitat. Un president derrotat al cap de mig any de govern.
Unes Corts espanyoles, amb majoria absoluta del PP, que només busca tapar forats o imposar les seves condicions, sense més explicacions, i amb afany de controlar i supervisar el que surti en els mitjans de comunicació.
I a tot plegat s’hi suma ja un descrèdit del món judicial que ja estava tocat des de feia anys, però que ara, ha fet el ridícul més espantós en la imatge del seu màxim càrrec institucional.
Hem sentit dir moltes vegades que tot ha d’estar molt malament perquè sorgeixi la necessitat de regeneració. Sincerament hem arribat en aquest punt i no queda cap altre remei que apostar per un canvi substancial en tots els òrgans i totes les institucions. Mirem cap a França, i trobarem algunes de les respostes i models que hauríem de seguir.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI del PSC
REGENERACIÓ
El cúmul de despropòsits de tota mena, a totes les institucions del país, i de l’estat, ens ha de portar cap a l’exigència d’una regeneració de les mateixes institucions, afectades pel descrèdit.
Des de Catalunya , el govern mira cap a Madrid o cap Europa, donant les culpes als altres, com ha estat sempre habitual en un govern que és diu “nacionalista”. Paraula que es fa servir amb una facilitat i una multiplicitat de sentits que res té a veure amb la que ells li volen donar. La realitat és que la cartera s’embolcalla amb la senyera, i per aquí es volen camuflar totes les decisions, moltes de les quals, retallen els propis principis de l’Estatut d’Autonomia.
El soroll és tant gran en tots els àmbits, que ja no ve d’un pam, prendre decisions totalment contràries als principis proclamats un o dos anys enrere. Tot és subjecte a modificacions, i si provenen de Madrid, i es carreguen competències catalanes, no passa res si a finals de mes arriben diners per poder pagar les nòmines.
La tant proclamada herència trobada, ja no serveix per tapar les vergonyes d’una acció de govern absolutament inoperant, mancada de projecte, i nul·la per treure el país de la paràlisis en que viu.
La gent, ja tenia molt poca confiança en la política, en general, i en els polítics , en particular. Ara tenen totes les proves que els mancaven per confirmar les seves creences. Un Parlament de Catalunya, mancat d’iniciatives clares i contundents, protagonitzat per un pacte entre CiU i el PP, amb escenes teatrals pròpies d’una comèdia de costums, on un president de govern es veu sotmès constantment per una presidenta del grup parlamentari del PP, que li retreu, dia sí dia també, el que digui una cosa, i faci la contrària, en un cúmul de circumstàncies, autènticament ridícules.
L’autoritat de la màxima representació de Catalunya, ha quedat malmesa per molt de temps. No es pot frivolitzar en temes bàsics i essencials per la vida dels catalans. No es pot trencar constantment la confiança dels ciutadans amb mesures , ni explicades, ni justificades per la realitat. Amb un govern ple de mediocritats, incapaços de fer front i posar ordre en els seus departaments i enviar missatges clars a la població.
I si a Catalunya passa això, què hem de dir del govern central. Una imatge similar, caricatura del que hauria de ser un bon govern. Un president absent, mancat de lideratge, i totalment sobrepassat per la realitat. Un president derrotat al cap de mig any de govern.
Unes Corts espanyoles, amb majoria absoluta del PP, que només busca tapar forats o imposar les seves condicions, sense més explicacions, i amb afany de controlar i supervisar el que surti en els mitjans de comunicació.
I a tot plegat s’hi suma ja un descrèdit del món judicial que ja estava tocat des de feia anys, però que ara, ha fet el ridícul més espantós en la imatge del seu màxim càrrec institucional.
Hem sentit dir moltes vegades que tot ha d’estar molt malament perquè sorgeixi la necessitat de regeneració. Sincerament hem arribat en aquest punt i no queda cap altre remei que apostar per un canvi substancial en tots els òrgans i totes les institucions. Mirem cap a França, i trobarem algunes de les respostes i models que hauríem de seguir.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI del PSC
# posted by joanroma @ 10:01 AM 
