Joan Roma

GENT DEL SUD En la meva llarga estada a Suïssa i viatjant pels països propers, en els darrers anys del franquisme,vaig poder comprovar com la imatge dels espanyols no era precisament bona. Érem equiparats a d’altres nacionalitats del sud, portuguesos, grecs, italians, iugoslaus, o del nord d’Africa. I les generalitzacions, comporten simplificació i reducció de matisos, fins esdevenir caricatures. Passava abans i passa , ara. Genèricament parlant, la gent de sud, per molta gent dels països centreeuropeus i nòrdics, suposava gent, més aviat gandula, marrullera, poc estalviadora, i per tant, poc de fiar. No s’imaginaven Espanya dintre d’Europa, perquè no la consideraven preparada per treballar al costat de països de característiques molt diferents. I la veien més com una càrrega que no pas com un benefici. I acostumats com estaven a pagar impostos, no volien que els seus impostos servissin per pagar, la “bona vida” nostra. Costa d’esborrar les caricatures i més, les simplificacions “populistes” fetes servir per molts líders de partits que fonamenten la seva activitat, en anar en contra dels suposats “enemics “ de la pàtria. Sempre i en tot lloc han aparegut oportunistes que veuen en els atacs a d’altres “diferents”, el fonament a la seva doctrina. En aquells països, els espanyols formàvem part, dels contrincants que agafaven treball i competien amb els del propi país. Hem de recordar que en aquells anys hi havia tres milions d’immigrants repartits per tot el món, però bàsicament concentrats en uns pocs països europeus. La nostra entrada a Europa, va ser , doncs, un esdeveniment de primer ordre. En primer lloc per nosaltres mateixos, però , en segon lloc pel trencament d’imatge que va suposar per a tots els europeus de llarga volada. De fet, els primers anys de democràcia , els anys sota mandat de Felipe González, i fins passats dos o tres anys dels JJOO del 92, varen suposar un pas gegantí en la credibilitat d’Espanya. Un trencament radical amb el passat, i un avenç de vint o trenta anys de cop, fins posar-nos a l’alçada de molts països europeus , dels més avançats. Va ser el miracle espanyol , en tots els àmbits, sectors i sentits. Una mostra d’un país modern, en tots els aspectes. Varem deixar enrere la nostra vella i penosa imatge “tradicional”. Però, heus aquí, que tot el que s’ha guanyat durament i costosament, s’està perdent en un temps rècord. En pocs mesos hem esdevingut de nou ,”gent del sud”. Hem enganyat els nostres socis, presentant xifres camuflades, enganyoses o simplement, inventades. Tornem a ser gent de no fiar. I semblem animats per un afany d’autodestrucció en que cada dia, pot ser pitjor, a l’anterior, en matèria econòmica, política, judicial o territorial. Qui pot confiar en un país, un Estat, que no és capaç de pactar entre els grans partits, incapaç de donar xifres reals i creïbles dels seus comptes, incapaç de castigar els abusos financers, poc decidit a perseguir els defraudadors, i que fins i tot, en plena tempesta , alguns pretenen abandonar el vaixell, pensant que ho poden fer, sense enfonsar-se tots plegats? Què poc costa llençar per la borda, tot el conquerit en tants anys d’esforços. I que ningú pensi que perquè els catalans estem en el nord, del sud, ja ens escapem d’aquesta situació. Estem junts, i tants errors hem comès aquí, com han comès a nivell d’Estat. La credibilitat l’hem posat en joc, des de fa molts anys, amb multitud d’actuacions poc meditades i poc ambicioses. I estem sense lideratges. Recuperar el prestigi perdut, costarà molt més que sortir de la pròpia crisis. Tornem a ser “gent del sud”, per a la majoria d’europeus. Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Fed. XI del PSC