Wednesday, June 27, 2012

 

EFECTES DE LA CRISIS - art. Regió 7


DANYS COL·LATERALS , DE LA CRISIS
Pel que veig, som molts els qui hem abandonat una part de la dedicació a les noticies dels mitjans de comunicació per passar-nos a la música.
No és estrany perquè la lectura o visió de la major part de les informacions d’actualitat, semblen calcades, les unes de les altres i no donen peu a cap mena de visió positiva en un futur immediat.
Davant aquest allau de notes, debats, xerrades, compareixences, etc, en qualsevol lloc de Catalunya, Espanya o el món, la tendència és a encongir-se i anar cap a posicions de melancolia, o de contundent indignació, acompanyada d’impotència per actuacions que no troben cap mena de càstig.
I tothom, estigui més o menys afectat per la crisis, esdevé “portador” dels missatges i posicionaments , davant l’actual situació. Hi ha més crispació en l’ambient, hi ha més pessimisme, i menys ganes d’emprendre, a la vista de les dificultats objectives existents, però també, davant la impunitat de moltes conductes reprovables que surten contínuament a la llum pública.
Ara més que mai, els dirigents de qualsevol entitat, pública o privada, han de donar exemple. No valen les velles excuses de que si es tenen diners es pot fer el que es vulgui. La legitimitat dels guanys és important, i hem comprovat com molts dels sous que es pagaven no tenien raó de ser, almenys, no pels imports que es concedien.
No passa dia en que no aparegui un nou escàndol en matèria d’indemnitzacions, comissions o compensacions , per càrrecs en qualsevol caixa o banc, rescatat amb diner públic. I lògicament, tots ens preguntem, qui havia de controlar aquestes decisions? Qui farà retornar els diners, indegudament cobrats?
Es evident que tots aquests fets, han minat la moral dels ciutadans. Fins ara, els polítics eren la culpa de gairebé tot, ara s’ha comprovat l’existència d’altres àmbits, fora de control, i amb resultats molt més demolidors. El desànim, i la desconfiança han ampliat el seu camp, i els danys col·laterals son profunds i duradors. Costarà molt de retrobar la confiança perduda.
D’aquí la necessitat de fer net. Els primers a fer-ho han de ser els partits polítics, perquè d’ells depenen les institucions del país. Alguns han fet els deures, d’altres, no. Tenim casos oberts que clamen el cel, i no es donen explicacions ni s’assumeixen responsabilitats, i els danys pel sistema democràtic son enormes. Com es pot demanar als ciutadans que compleixin amb les seves obligacions si no es dona exemple?
L’austeritat, ben entesa, no les retallades indiscriminades, ha de presidir tota l’acció política, però també la privada. Els grans actes, els viatges sense objectius clars, la propaganda, les flotes de vehicles oficials, etc, han de donar pas a noves formes molt més austeres i reduïdes.
L’ambient general que es respira obliga a posar-se en sintonia amb les dificultats de la majoria dels ciutadans per arribar a final de mes, i amb l’incertesa davant un futur imprevisible. I , sobretot caldria que abans d’anunciar mesures improvisades, de gran repercussió sobre les butxaques de la gent, s’expliquessin bé, i al més alt nivell, i no per rumors o mitjans de comunicació estrangers.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?