Joan Roma

NOU COMPROMÍS.

El ritme electoral del nostre país no és gens adequat, especialment quan s’han de prendre grans decisions, i constantment tenim una contesa electoral a pocs mesos vista. Ara mateix ja hem començat una nova campanya electoral, la darrera d’aquest cicle, amb noves promeses i actuacions de cara a la galeria.
De fet, ja fa mesos que el PP està en campanya o més ben dit, s’ha situat en una estratègia de quan pitjor, millor per ells, i per tant, poc sentit d’Estat pot tenir un partit que l’únic que vol és avançar les eleccions com única fórmula per arribar al poder. Després si s’ha fet més mal del compte, ja es mirarà d’arreglar de qualsevol manera. Aquí no tenim la cultura democràtica d’altes països en que hi ha parcel•les de la governança que son intocables, sobretot en temps de crisis. Aquí tot s’hi val, i els espectacles dels darrers dies no son per posar d’exemple, en cap moment i lloc.
Però, cada partit, per fer-se un racó en els mitjans de comunicació creu que ha de donar titulars, ni que siguin extravagants, poc creïbles o directament inviables. Que ara ens surti Duran i Lleida, parlant d’una possible moció de censura, francament deixa perplex a qualsevol. I que avanci el principal compromís electoral, en forma d’exigir el Pacte Fiscal , per arribar a acords de govern o pactes post-electorals amb qui sigui, encara cargola més l’oportunisme i la sorpresa.
En pocs mesos hem passat d’un PP, foragitat de qualsevol lloc i fórmula de govern, a tenir-lo com a soci preferent a tots els nivells, per part de CiU. Ningú vol recordar les batalles per l’Estatut, ni les constants exigències en matèria de llengua, educació i altres temes , suposadament essencials, del programa de CiU. Tot s’hi val, tot es justifica.
Doncs, bé, ens encaminem a una nova justificació d’acord o pacte al més alt nivell, entre PP i CiU, si pel mig hi ha un Pacte Fiscal per Catalunya, no explicitat ni detallat per cap de les parts.
L’ambigüitat ha estat sempre un element molt utilitzat per CiU, en les seves campanyes, i posteriorment en el govern. Alguns grans compromisos de les passades eleccions al Parlament s’han convertit en canvis substancials , sobre el terreny. Les retallades no havien de tocar serveis essencials, ni aspectes fonamentals de la vida ciutadana. Aquells compromisos s’han oblidat i res és intocable.
I ho podem veure en temes tant delicats com serveis socials, tallers de discapacitats, ajuts d’urgència, etc,.
Ara toca, doncs, posar tot l’èmfasi en un Pacte Fiscal, que semblaria el remei de tots els mals , però que ningú especifica, ni detalla ni quantifica. Es vol donar a entendre que seria com el Concert Basc, però sota un altre nom, per no ferir susceptibilitats. O un sistema nou, innovador, i molt especial, amb uns resultats fantàstics per Catalunya.
Bé, tenim prou temps com per demanar, més detalls, més concrecions, i compromisos més rigorosos que els vistos fins ara. Sinó, tot queda en paper mullat, i en decepció per molta gent que torna a veure com les promeses no son per complir, sinó simples estratègies per guanyar temps, i vots.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.