Tuesday, July 12, 2011
ESTRANYS SOCIS - art. Celsona
ESTRANYS SOCIS
No és estrany que la política a vegades desconcerti a molta gent, fins el punt d’arribar a pensar que tot és possible, i res dura per sempre. Fa ben poc temps que el PP es veia com un partit clarament centralista, contrari a l’ampliació de l’Estatut de Catalunya, de la immersió lingüística, i de moltes altres particularitats i essencialismes catalans.
De fet va ser el protagonista del recurs d’inconstitucionalitat contra el nou Estatut, i de molts altres recursos que s’han presentat al llarg dels més de 30 anys de democràcia. Semblaria, doncs, difícil que un partit , suposadament nacionalista com CiU es podés entendre i fins i tot arribar a ser socis en determinades institucions.
La política fa estranyes amistats, i la falta d’una ideologia clara, permet que els interessos passin per davant de les creences i els compromisos electorals. Ho hem dit en diferents ocasions que els partits de dretes acostumen a entendre’s fàcilment. Els uneixen els interessos comuns, i la protecció de determinades prebendes.
Es així, com s’explica l’acord pressupostari entre CiU i el PP a nivell de Parlament de Catalunya. El debat de pressupost és el més important en el Parlament o en qualsevol dels ajuntaments del país. En un pressupost queden reflectides les polítiques del govern i tot el que no està en el pressupost, no existeix.
Malgrat les promeses de CiU de buscar acords amb altres forces polítiques, la pràctica els ha portat a pactar amb el PP que és qui els hi ha posat més fàcil. S’han entès perquè en realitat son dos partits de dretes que tenen una proximitat ideològica evident, i uns interessos comuns, molt propers, tot i les “batalles” que poden arribar a fer a nivell territorial. En moltes ocasions, amb un fons més teatral que no pas real.
I si ara hi ha hagut acord amb el pressupost 2011, clarament restrictiu, amb ben poques inversions per la comarca del Solsonès, o les de la Catalunya Central, també arribaran a un acord en la “Llei Omnibus”. Una mena de llista de modificacions d’unes 80 lleis catalanes, que sota la promesa d’agilitar tràmits s’hi colen moltes altres disposicions que res tenen a veure amb l’agilitat administrativa.
Sorprenen aquests acords entre CiU i el PP? Sense cap mena de dubte, sorprenen a una part de la ciutadania, però no a l’altra, en que ja han vist nombroses coincidències entre els dos partits, tot i fer veure que els separa una distància sideral.
En matèria econòmica i social, la distància és molt curta. En matèria territorial, cadascú juga el joc que més l’afavoreix electoralment. CiU tant pot defensar l’independentisme, com l’autonomisme. Ens han dit que el president Mas va votar a favor del sí a la independència, però no li veurem donar cap pas, en aquesta direcció. S’ha instal•lat en la comoditat del victimisme respecte Madrid, mentres pacta amb el PP, declarat enemic de Catalunya en determinats moments, i convertit en soci quan convé.
Ara toca jugar plegats i ja tornarem a treure la senyera quan convingui. Tenen raó els qui demanen més transparència i més serietat a tots els governants. Estratègies com aquestes son les que fan perdre credibilitat en els politics, i porten el desencís a una bona part de la població. I que ningú s’excusi en que no hi havia cap altre remei, perquè les opcions eren variades i variables, i s’ha anat per la més fàcil i més “interessada”.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC
No és estrany que la política a vegades desconcerti a molta gent, fins el punt d’arribar a pensar que tot és possible, i res dura per sempre. Fa ben poc temps que el PP es veia com un partit clarament centralista, contrari a l’ampliació de l’Estatut de Catalunya, de la immersió lingüística, i de moltes altres particularitats i essencialismes catalans.
De fet va ser el protagonista del recurs d’inconstitucionalitat contra el nou Estatut, i de molts altres recursos que s’han presentat al llarg dels més de 30 anys de democràcia. Semblaria, doncs, difícil que un partit , suposadament nacionalista com CiU es podés entendre i fins i tot arribar a ser socis en determinades institucions.
La política fa estranyes amistats, i la falta d’una ideologia clara, permet que els interessos passin per davant de les creences i els compromisos electorals. Ho hem dit en diferents ocasions que els partits de dretes acostumen a entendre’s fàcilment. Els uneixen els interessos comuns, i la protecció de determinades prebendes.
Es així, com s’explica l’acord pressupostari entre CiU i el PP a nivell de Parlament de Catalunya. El debat de pressupost és el més important en el Parlament o en qualsevol dels ajuntaments del país. En un pressupost queden reflectides les polítiques del govern i tot el que no està en el pressupost, no existeix.
Malgrat les promeses de CiU de buscar acords amb altres forces polítiques, la pràctica els ha portat a pactar amb el PP que és qui els hi ha posat més fàcil. S’han entès perquè en realitat son dos partits de dretes que tenen una proximitat ideològica evident, i uns interessos comuns, molt propers, tot i les “batalles” que poden arribar a fer a nivell territorial. En moltes ocasions, amb un fons més teatral que no pas real.
I si ara hi ha hagut acord amb el pressupost 2011, clarament restrictiu, amb ben poques inversions per la comarca del Solsonès, o les de la Catalunya Central, també arribaran a un acord en la “Llei Omnibus”. Una mena de llista de modificacions d’unes 80 lleis catalanes, que sota la promesa d’agilitar tràmits s’hi colen moltes altres disposicions que res tenen a veure amb l’agilitat administrativa.
Sorprenen aquests acords entre CiU i el PP? Sense cap mena de dubte, sorprenen a una part de la ciutadania, però no a l’altra, en que ja han vist nombroses coincidències entre els dos partits, tot i fer veure que els separa una distància sideral.
En matèria econòmica i social, la distància és molt curta. En matèria territorial, cadascú juga el joc que més l’afavoreix electoralment. CiU tant pot defensar l’independentisme, com l’autonomisme. Ens han dit que el president Mas va votar a favor del sí a la independència, però no li veurem donar cap pas, en aquesta direcció. S’ha instal•lat en la comoditat del victimisme respecte Madrid, mentres pacta amb el PP, declarat enemic de Catalunya en determinats moments, i convertit en soci quan convé.
Ara toca jugar plegats i ja tornarem a treure la senyera quan convingui. Tenen raó els qui demanen més transparència i més serietat a tots els governants. Estratègies com aquestes son les que fan perdre credibilitat en els politics, i porten el desencís a una bona part de la població. I que ningú s’excusi en que no hi havia cap altre remei, perquè les opcions eren variades i variables, i s’ha anat per la més fàcil i més “interessada”.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 9:00 AM 
