Joan Roma

A COPS DE DECRET / JUGAR AMB LA SALUT
Com a Regidor, primer, i com Alcalde, després, m’ha tocat lidiar durant molts anys amb el govern de la Generalitat per aconseguir millorar les condicions d’atenció sanitària dels ciutadans del poble, i alhora de la comarca, impulsant amb altres alcaldes, associacions i entitats, el que seria el nou Hospital comarcal de Sant Bernabé, a Berga.
No ha estat cap mèrit especial. Ho hem fet la majoria de càrrecs institucionals, i era la nostra obligació. Batallar per obtenir un elevat grau d’atenció sanitària, procurant que cada mandat , millorés respecte l’anterior. La bona entesa amb la capital, va facilitar que la millora en els consultoris mèdics locals, anés acompanyada d’una nova política comarcal, fent realitat el somni d’un nou hospital comarcal, en temps de l’alcalde, Jaume Farguell.
Qui miri enrere, i avaluï el camí recorregut veurà que ha estat llarg, profund, i clarament positiu. Amb moltes dificultats i sacrificis per part dels ajuntaments que han invertit en sanitat, recursos que no els corresponia, per raó de competències. També ho hem fet en educació i en altres serveis, més o menys essencials. La Generalitat, sempre que ha pogut, s’ha estalviat moltes inversions que li corresponien i que han carregat a les espatlles municipals.
Però, tots teníem clar que la gran prioritat pels nostres ciutadans havia de ser , disposar d’uns magnífics serveis sanitaris. I així ho hem vist des del més petit dels pobles, al més gran. Hem passat de consultoris, instal•lats en pisos deplorables, mal equipats, i mal mantinguts, a edificis nous, ben comunicats, i molt ben equipats. Equipaments que sinó pagava la Generalitat, els pagaven els ajuntaments, con tal de disposar de les millors condicions per atendre els usuaris.
Durant anys, també, el manteniment d’aquestes instal•lacions han anat a càrrec dels ajuntaments, amb un mínim suport de la Generalitat. Sovint, el repartiment de costos era d’un 25% a càrrec del govern català i la resta, a càrrec dels ajuntaments. Una mostra més de les injustes condicions de funcionament de les institucions catalanes.
En els darrers anys, sota mandat del govern tripartit o d’entesa, es varen millorar considerablement els convenis Generalitat – Ajuntaments, fent més justes les condicions tècniques i econòmiques d’una competència clarament autonòmica.
Però, heus aquí que després de tantes batalles, tantes inversions i tants esforços per garantir un servei adequat als ciutadans, en la matèria més fonamental: la salut, veiem amb gran preocupació com es prenen mesures i decisions que res tenen a veure amb el passat, i suposen una greu inquietud de cara el futur. Les propostes i decisions no s’expliquen. Simplement s’executen.
Han trencat ponts de diàleg, col•laboració i cooperació inter – institucionals. Els alcaldes no sabem què ens espera, en aquest àmbit essencial. Varem lluitar per ampliar i millorar l’Hospital Comarcal, i contemplem el seu desmantellament i inutilitat. Aviat comprovarem el col•lapse de les instal•lacions de Manresa.
A nivell personal, institucional i de partit, tinc clar que qualsevol pèrdua de la dotació de personal, d’equipament o serveis a nivell municipal, serà contestat amb una reacció contundent a diferents nivells. I el mateix haurem de fer, tots els alcaldes, si es confirmen les noticies de semi-tancament de l’Hospital de Sant Bernabé. Un Hospital construït, equipat i ampliat per donar servei a tots els berguedans, de Berga i comarca, i no com un petit ambulatori, per enviar pacients a tot arreu, menys aquí.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.