Joan Roma

El PARLAMENT, ENCERCLAT
En els meus setze anys de Diputat al Parlament, vaig veure nombroses manifestacions, assemblees, cridòries, amenaces, concentracions, més o menys festives, o agressives, davant la seu del Parlament de Catalunya.
Em varen sorprendre perquè, avesat a veure altres Parlaments d’altres països, no concebia que aquí fóssim tant poc respectuosos amb la seu on resideix la sobirania del poble català.
En tots els països de llarga tradició democràtica és inconcebible manifestar-se davant del Parlament. El punt lògic de concentració per manifestar el recolzament o el rebuig a l’acció de govern és la seu del Govern, però mai la del Parlament.
Aquí mantenim aquesta demostració de carència democràtica i poc respecte per la màxima institució de Catalunya. Sovint, volem donar lliçons a d’altres i no ens fixem en les carències pròpies. I si ja era greu veure determinats comportaments davant les portes del Parlament, molt més greu és veure el Parc de la Ciutadella, encerclat, amb manifestants a fora i policia , dintre. Una mena de segrest dels representants de la nostra sobirania.
Algú hauria de reflexionar i fer reflexionar a tot el país. No s’hi valen comportaments com les del Conseller d’Interior que sembli haver optat per les mesures de força i demostrar-la de la manera menys assenyada possible. Sembla fer realitat la dita que CiU demostra duresa davant els febles, i feblesa davant els forts. Res pitjor per encoratjar els moviments dels indignats, i de la població , en general.
Ara li toca fer realitat, després d’haver provocat, la defensa de la seu on resideixen les llibertats de Catalunya. El món al revés. A ningú se li hagués hagut de passar pel cap d’anar a obstaculitzar o paralitzar l’acció del Parlament, ni ara, ni abans, però menys ara en que el país està subjecte a greus problemes i greus desequilibris. Ara, més que mai el Parlament ha de demostrar la seva utilitat, i la seva representació.
I enviem missatges cap enfora, especialment preocupants i poc madurs. Catalunya ha estat i vol continuar sent, exemple de maduresa democràtica, innovació en tots els camps i sectors, modernitat i esperit europeu, més que cap altre territori d’Espanya.
No és aquest el bon camí escollit. Europa i el món sencer ha vist càrregues policials de duresa increïble contra manifestants pacífics. El món sencer assisteix a xifres contradictòries i escandaloses sobre la realitat de les finances catalanes, i ens permetem anunciar que no pensem complir les directrius del govern central. On s’ha vist un comportament com aquest? Si tots els representants institucionals ens passem pel forro les directrius dels governs , com es podrà governar el país? Perquè els alcaldes hem de fer cas a les lleis catalanes, si el govern català no fa cas de les espanyoles?
I ara, enviem noves imatges d’un Parlament , encerclat, pressionat, mig segrestat per milers de manifestants. Es un dels resultats de l’acció – reacció, d’un govern que es pensa dipositari de la raó i la força. I no sempre van juntes. La prepotència demostrada pel govern català, és contestada per milers de persones, en el pitjor escenari que podien anar a buscar: la seu de la sobirania del poble català. Fatal decisió, pèssima resposta d’un govern faltat de lideratge i autoritat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC