Joan Roma

QUEIXES MÚLTIPLES, DENÚNCIES POQUES.
Portem uns quants dies d’autèntica demostració de la precarietat de molts serveis, considerats bàsics, a dia d’avui. Una nevada de dimensions mitjanes ha estat capaç de paralitzar mig país. I el problema no ve d’ara, ni és responsabilitat només d’aquest govern sinó de tots els que han anat passant al llarg dels 30 anys de democràcia.
S’ha estat dur amb els febles i feble amb els poderosos. Les grans empreses s’han convertit en monstres que ningú controla ni ningú exigeix que donin un servei com cal. Una cosa son els contractes que signem , i una altra el servei que rebem. I quan les condicions varien una mica, la precarietat del servei es posa de manifest, i ningú sembla ser-ne responsable ni s’atén el client com seria exigible.
Aquests dies hem vist un mal funcionament del subministrament elèctric, però també de telefonia mòbil, d’Internet, i de tots els serveis d’atenció al ciutadà. O bé estaven col•lapsats o bé donaven informació vella. No s’han utilitzat els grans mitjans per donar informació en temps real.
I ara que ha passat gairebé la situació d’emergència, hi ha el mal costum de no ser conseqüents amb el que ha succeït. Ara toca presentar denúncia per tot allò que no ha funcionat com calia. Sinó es fan les denúncies no tenim dret a queixar-nos una propera vegada perquè l’informe final de l’emergència no contindrà moltes de les deficiències observades, o patides.
El costum de queixar-nos , el tenim ben arrelat, però el de denunciar, no. Moltes persones pensen que no serveix de res, o de ben poca cosa, però no es donen compte que amb aquesta actitud afavoreixen la continuïtat del mateix funcionament que critiquen. Només amb un informe rigorós, detallat , puntual i territorial podrem tenir eines per exigir canvis en l’estat de les infraestructures i serveis. Tot el que ha passat ha de servir perquè no torni a passar. I estem molt lluny d’aconseguir-ho.
I les denúncies, les han de fer els particulars, però molt especialment els alcaldes, perquè hem pogut constatar la gran distància entre el que es promet i el que es fa i com es fa. Malament quan se’n va la llum, i el telèfon especial per alcaldes queda col•lapsat de forma immediata. O quan s’aconsegueix línia, no donen cap detall puntual de l’avaria ni una previsió aproximada del final de l’incident.
En matèria de noves tecnologies, el problema esdevé major perquè no se sap amb qui parles, ni quina informació té, ni quants tècnics han mobilitzat per resoldre la incidència, sigui de telefonia mòbil, sigui d’Internet o telefonia fixa. Només queda esperar que algú estigui assabentat de l’avaria i posin els medis per resoldre-la. Després, no hi ha rebaixa de quotes, ni compensacions econòmiques ni explicacions detallades del motiu de la interrupció del servei.
El funcionament d’aquestes grans empreses suposa contractar un servei, i cobrar-lo a preu de primera categoria, i en canvi, donar un servei de tercera. Viuen bé, i poden tenir grans beneficis perquè tenen poques obligacions. I les causes majors, son múltiples a l’hora de justificar el mal servei. D’aquí que convingui presentar denúncia de totes les incidències i exigir compensacions. Només actuant amb rigorositat nosaltres, aconseguirem uns millors serveis. Tinguem-ho clar, perquè en qualsevol moment es pot repetir el panorama, causat pel vent, o per la pluja. I així anem passant els anys. Aquesta dinàmica ha d’acabar i de nosaltres depèn aconseguir-ho.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.