Joan Roma

PARADOXES TERRITORIALS DE CIU.
En pocs dies tenim alguns exemples de com un partit pot canviar de posició en un tema tant fonamental com és la ordenació territorial.
Ens trobem en ple debat sobre la regionalització de Catalunya. Es a dir, la ordenació del país en 7 regions o vegueries. Una promesa electoral de pràcticament tots els partits de Catalunya i que CiU després de 23 anys de govern no havia gosat mai de complir. Es va dedicar més a crear uns Consells Comarcals, amb una llei electoral que facilités la seva ocupació i govern, però les regions les va deixar de banda.
Ara el govern de la Generalitat ha decidit tirar endavant aquesta ordenació i per això ha preparat la llei corresponent i ha volgut escoltar, en el Parlament, la veu d’alguns representants institucionals.
No deixa de sorprendre la posició adoptada pel president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, en el sentit de qüestionar la regionalització o la ubicació de la comarca del Solsonès a la Catalunya Central. A més va barrejar la regionalització amb la por a que es modifiquin les lleis que regulen els Consells Comarcals, amb l’excusa de perdre poder.
Realment sorprèn un posicionament tant partidista, quan la comarca es va posicionar sobre aquest tema, uns anys enrere. Però, és que ara surt CiU amb uns plantejaments que res tenen a veure amb els que tenia 8 o 10 anys enrere. S’ha de pensar que simplement es mouen per interessos electorals i no de país.
En el meu cas, he de dir que defensava clarament la regionalització de Catalunya 20 anys enrere, però ara me n’he allunyat , pel canvi que ha sofert el país a tots els nivells i perquè tenim altres problemes molt més importants que no pas dedicar-nos en cos i ànima a modificar l’estructura administrativa i política del territori.
Es a dir, quan una cosa és necessària, o es fa en el moment oportú, o es complicat de realitzar-la en un altre moment. No és igual tenir regions en els anys 80, amb carreteres dolentes, sense Internet, amb serveis bàsics en males condicions, que ara en que tot ha canviat , i les distàncies s’han escurçat de manera radical. Una capital havia de cobrir totes les carències del territori al seu voltant, ara ja no és ben bé així. I molta gent es pot saltar la capital per anar cap una altra ciutat o centre de serveis.
El mateix cal dir dels Consells Comarcals. Varen ser un error en aquell moment i ho son ara. S’havia d’apostar per Mancomunitats de serveis, i crear i coordinar serveis que els pobles petits no poden donar. No fer petits parlaments territorials en que el president es dedica a competir amb l’alcalde de la capital.
I no deixa de ser paradoxal el que ara mateix passa a la comarca. Resulta que Torà vol venir al Solsonès per poder estar a la Catalunya Central i tocar més diner i serveis que no pas estant a Lleida, i resulta que el president del Consell Comarcal, aposta més per quedar-se a Lleida que no pas formar part de la Catalunya Central. Realment interessant i congruent la posició de CiU. Totalment al revés del que deien temps enrere, i sobretot amb una posició diferent de la defensada per la majoria de la comarca. Esperem no tornin al govern perquè tornarien a canviar de posició i tants canvis sobtats i sense justificació no son bons per a ningú.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.