Joan Roma

MÉS QUE UNA PRESÓ
A pocs dies que realment s’estreni aquest nou centre penitenciari, em venen a la memòria un grapat d’imatges contradictòries. Escrits de gent opositora al projecte, amb tota mena de suposats arguments ben fonamentats, anunciant un gran nombre de calamitats. Informes de tècnics i juristes en els quals consideraven vulnerats tot un reguitzell de normes urbanístiques i jurídiques. Anònims de tota mena amb continguts diversos.
Atacs polítics i personals, per defensar una ubicació diferent de la inicialment prevista, pronosticant que el resultat seria adequat i raonable. Podria continuar, però sortiria del marc del fonament de l’article. El centre penitenciari Els Lledoners, és més que una presó pel que té de model pel futur del nostre país.
En primer lloc, s’ha fet en diàleg amb el territori. Pactant canvis substancials en el projecte perquè l’encaix fos el millor possible. Qui hi vagi veurà l’esforç fet i el resultat obtingut. Això sol ja canvia tot el vist i fet en anteriors etapes. Ja no es teoria la no imposició d’equipaments, aquí s’ha posat en pràctica.
En segon lloc, darrera el ciment hi ha un model de concepció de la vida carcerària. Estem tractant amb persones, i les persones han de ser tractades com a tals. I s’ha de fer tot el possible per retornar-los a la vida normal, una vegada complert el càstig obtingut.
A alguns els ha sorprès la qualitat de l’obra i alguns serveis interiors: sales de gimnàstica, biblioteques, aules de formació,etc, però també naus industrials perquè tots puguin treballar i aprendre un ofici, i guanyar uns diners, per la família o per quan surtin.
Més sorprenent els pot haver semblat una piscina o un pavelló poliesportiu. Si pensem que tots els edificis son de formigó i materials durs, entendrem que durant quatre o cinc mesos a l’any les temperatures de l’interior seran molt elevades. Estudiar , formar-se i treballar en aquestes circumstàncies requereix higiene i relaxament mínim. I millor ficar-se a la piscina una estona al dia, que no pas centenars de dutxes diàries.
I l’esport és fonamental per treure agressivitat, estar en forma i anar cansat a dormir, a part de trencar la monotonia diària. Cada servei i cada equipament té la seva explicació i la seva funcionalitat , pensant en la vida quotidiana i no en la comoditat.
El dia a dia, està conformat per uns horaris rigorosos, una activitat constant, i unes facilitats per reformar-se i ser un ciutadà normal i corrent . Si fins ara moltes presons eren escoles de reincidents, ara es pretén que siguin escoles de reinsertats. De gent que fira pàgina a una etapa de la seva vida, i té clar que no hi vol tornar.
Per tant els cent cinc milions d’euros de cost de tot el centre, i tot el diner que costarà el seu manteniment, és diner ben invertit, si s’aconsegueixen els objectius previstos. D’aquí que aquest centre com els altres que s’estan construint tinguin unes dimensions, i uns equipaments a “escala humana”, pensats no solament per castigar sinó també per reinsertar.
Per això , i vistos els resultats, estic satisfet d’haver-me situat a costat del govern de la Generalitat i haver defensat , amb molts altres companys i institucions, la instal•lació d’aquest equipament en aquest lloc. Queden en el record les vicissituds passades per mantenir aquesta posició i si ha servit per futurs debats territorials sobre nous equipaments, benvingut sigui la polèmica generada.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.