Joan Roma

MILLORAR LA PROTECCIÓ.
Sense cap mena de dubte estem en uns temps complicats per salvaguardar les propietats i evitar l’acció dels amants de les coses alienes. En pobles petits tot se sap i tothom té parents en algun lloc o altre que expliquen situacions similars que els hi ha passat.
Sembla que tot pugui ser objecte de robatori i el que abans quedava clar que era particular, privat o personal, ara es pugui qüestionar amb una facilitat que et deixa bocabadat.
Fa pocs dies a Borredà, uns lladres es varen emportar prop d’un quilòmetre de fil de coure, i al cap d’uns dies, uns altres o els mateixos pretenien desmuntar un equip elèctric de captació i impulsió d’aigua cap una casa de pagès, amb totes les eines indispensables, i amb tanta cara dura que quan el propietari els va atrapar, primer li varen dir que estaven buscant bolets, i davant les evidències de les eines, li explicaven que allò estava abandonat. I per tant semblava que encara fessin una bona obra d’enretirar de la natura unes instal•lacions com aquelles.
Evidentment i per sort el pagès va apuntar marca i matrícula del cotxe i a hores d’ara estan identificats els autors, que algun d’ells ja tenia antecedents penals.
Però, és que en altres casos es donen paradoxes com trobar dintre de cases de pagès, suposats buscadors de bolets que hi entren fins on sigui amb l’excusa que han trobat la casa oberta i no veient a ningú, hi han entrat. I ja està, et poden dir que per beure un got d’aigua o per descansar, o per qualsevol altre curiositat.
Ja no cal explicar com altres s’emporten fruita dels arbres fruiters que troben a qualsevol finca perquè suposen que son arbres “abandonats” i que la fruita pertany a qui hi arriba primer.
O com s’arriba ja tant lluny com carregar algun sac de patates, ple i ben lligat a l’espera de que el pagès arribi amb el tractor i remolc i comprovi que li’n falten dos o tres que algú de fora ha cregut “abandonats” a peu de carretera.
De tot hem vist i de tot veurem sinó es fa un autèntic esforç de protecció, primer, i de vigilància extrema , a continuació. Ja no es poden deixar cases sense una gran protecció i vigilància. La gent arriba a tot arreu, i es poden emportar les coses més insospitades. El que nosaltres podem creure que no té gran valor o no pot interessar a ningú, sempre trobarà un interessat per emportar-se’l, sigui una jardinera, una reixa, un xerrac, o una pala vella. Es igual, tot el que pugui ser carregat en un cotxe, o en una furgoneta, pot ser objecte de robatori.
I tampoc convé donar explicacions en llocs públics d’on tenim determinats materials o objectes perquè hi ha orelles que escolten per tot arreu. I tenim casos de robatoris de fusta de boix per fer objectes artesanals, o peces de bastida per paletes, o teules que es volien fer servir per arreglar alguna teulada. Francament ja no hi ha res que estigui segur.
Per això , en pobles petits ,sempre és bo controlar qui arribi i qui marxa, i no costa gaire apuntar matrícules, com a precaució, i sobretot deixar tot tancat i barrat per fer més llarg i costós entrar dintre. Els amants de l’aliè son per tot arreu i només una bona protecció i vigilància els fa marxar cap a llocs més fàcils.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC