Joan Roma

AUSTERITAT ,SEMPRE
En el darrer número del Celsona es feia referència a la polèmica generada per unes despeses, considerades supèrflues, per un si luxoses, per altres, en el vehicle oficial del President del Parlament de Catalunya, la segona autoritat del país.
No entraré en aquest debat que el considero realment força infantil, i sortit de les batalletes entre sectors del mateix partit. Però, sí ens ha de fer reflexionar de cara altres despeses que no sempre es veuen , i en canvi tenen una major repercussió pressupostària i més mala explicació als ciutadans.
D’entrada, tots els qui tenim càrrecs institucionals, hem de tenir present que l’austeritat ha de formar part de la nostra manera de ser i actuar. Es igual que les coses vagin econòmicament molt bé, o malament. Sempre s’ha d’estalviar i sempre hem d’evitar despeses que no siguin indispensables per les funcions que hem de complir.
Ho dic, perquè durant anys ha estat habitual els anomenats àpats institucionals, fets en restaurants de poc menjar , però abultada factura. I dels quals se n’ha abusat considerablement. Una cosa és que un dia s’aprofiti la vinguda d’algú de fora, o una delegació que arriba a una hora adequada per anar a dinar o sopar, i una altra cosa és anar habitualment a fer àpats, amb ben poca justificació.
Sumar tot el que es podria estalviar en aquest apartat, donaria per algunes reflexions i decisions. Em consta, que la majoria de departaments de la Generalitat han reduït aquest costum.
També en atencions, dites protocol•làries, hi entren nombrosos articles, des de regals , visites a determinats llocs, entrades a espectacles, estades en indrets determinats, i un llarg etcètera. Sumat tot plegat tenim una altra partida considerable que tindria millor ús per altres funcions més justificades. Ha hagut d’arribar la actual crisis perquè s’hagin donat ordres de reduir aquests regals, al mínim, per quedar bé. I això suposa un estalvi enorme, al cap de l’any.
Després ja podem entrar en les famoses campanyes institucionals. Aquelles campanyes que sovint no saps a què venen ni perquè serveixen, però que costen milers i milers d’euros. Ara n’hem tingut una promocionant la dona ,de cara a fer esport. O abans, parlàvem de que ja érem 6 milions, o teníem les aigües netes, etc, També, en aquest apartat han aparegut les tisores, d’una manera radical. Millor ara, que més tard, però feia anys que calia posar fre a unes despeses ,ben poques vegades justificades.
I podríem seguir amb altres costums, tradicions o maneres de fer i actuar. Estic en contra de posar “ambaixades” a les grans ciutats del món. Crec sincerament que faran ben poca feina i ens costaran una fortuna. I com aquesta mesura, d’altres que serveixen més per justificar la feina d’algun que no pas una autèntica necessitat.
Un govern ha de vigilar com gasta els diners, i sempre ha de tenir al davant el principi de la austeritat, en tot i per tots. Hi ha hagut canvis notables en aquest sentit al passar dels governs de CiU als del tripartit i entesa, però queden encara notables avanços per fer.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC