Thursday, August 31, 2006
SABER MODULAR LES DECISIONS
Inevitablement com tots els solsonins he seguit la interminable sèrie de vicissituds a l’entorn del famós pati del Setelsis. Sèrie per capítols que encara no ha acabat i que ha servit per crear un dels episodis més llargs i complicats dels darrers anys. No recordo cap altre esdeveniment que hagi durat tant i hagi implicat tants actors ,excepció feta de l’edifici dels Escolapis ,uns 7 anys enrere.
I un i altre exemple no son ni tant diferents ni tant llunyants a l’hora de prendre decisions per part de l’ajuntament. Representen una manera d’actuar i decidir propis d’una determinada manera de concebre el càrrec i el poder públic.
No m’ha agradat mai comparar situacions o municipis a l’hora de prendre decisions perquè cada casa és un cas i cada cas un fet excepcional, però com alcalde que també soc sempre m’agrada exposar què hagués estat millor per a tots. I no em surt cap altra solució que la d’atendre la petició de l’ escola. I això perquè ? Simplement per una qüestió de prioritats.
De fet els alcaldes hem de treballar sempre sota uns criteris clars de prioritats. Ni tenim diners suficients per fer tot el que ens agradaria fer, o caldria fer en el municipi, ni ho podem fer en el temps desitjat o volgut. Aleshores hem de triar. I triar vol dir elegir entre diverses opcions. Unes millors que altres, o unes més viables que altres.
I aquí es veu el tarannà o les dependències d’uns i altres. Per mi, i per tot un conjunt d’alcaldes del món progressista els serveis públics son sempre prioritaris. Tant si parlem de sanitat, com de educació, benestar social ,etc. En tots aquests casos es fa el que convingui per tal de garantir la seva millora, ampliació, modernització. Son serveis que els ciutadans necessiten d’una manera bàsica i urgent.
I s’entén que passen per davant de qualsevol altra consideració. I si cal modificar algunes decisions anteriors del propi ajuntament, queda clarament justificat per la importància del tema a resoldre.
Així ho hem hagut de fer en molts casos de ubicació de instal·lacions sanitàries, educatives, esportives, culturals o socials. Totes elles estan pensades per donar servei a una gran col·lectivitat i és lògic que passin al davant d’altres “menys col·lectives” i de menys rellevància.
En el cas del famós pati, s’ha posat de manifest simplement la qüestió de les prioritats. No ens ha d’estranyar ni sorprendre que les prioritats de CiU siguin molt diferents de les d’altres partits . Per això cadascú està on està. CiU ha preferit no canviar la normativa urbanística ni donar prioritat total a un tema educatiu. Ho podia haver fet i les excuses donades no serveixen perquè es podia fer i sense grans escarafalls. La importància del tema ho justificava i la ciutat ho hagués acceptat majoritàriament, excepció feta d’alguns petits col·lectius. Però els alcaldes hem de governar ,pensant sobretot en les grans majories i en el bé general. I és evident que una gran escola ha de tenir un gran patit, punt i final.
Amb tot la polèmica creada i la que encara queda pendent té i tindrà la seva importància. Ja res serà ben bé igual d’aquí a les eleccions. La prudència i el seny, o si voleu la intel·ligència política d’un partit es veu en casos com aquest. Crec que l’alcalde ha comès una mena de “suïcidi polític” que repercutirà en els resultats electorals. Les eleccions estan prou a prop com perquè la gent se’n recordi i passi factura. No s’entén com alguns dirigents de CiU de la comarca o de fora no li han fet veure que en època pre-electoral quan menys ulls de poll es trepitgin millor, i ell n’ha trepitjat masses.
Es cert que ha fet feliç a uns quants, alguns d’ells clarament defensors de la escola privada ,en detriment de la pública, però al final també el trairan . Es qüestió de temps. I res és etern.
Ara l’ajuntament llençarà uns 85.000 euros per fer unes obres que el proper govern haurà de canviar, si com és previsible es produeix l’alternança. I estem molt més a prop d’aquesta alternança precisament per una decisió com aquesta.
I venen dos moments importants per “castigar” a CiU. Les properes eleccions al Parlament del dia 1 de novembre i les posteriors municipals de 29 de maig de l’ any vinent. En política els errors es paguen i la manera més directa i contundent per fer-ho és per medi del vot. Tots els solsonins tenen aquesta decisió a la seva mà.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Celsona.
Inevitablement com tots els solsonins he seguit la interminable sèrie de vicissituds a l’entorn del famós pati del Setelsis. Sèrie per capítols que encara no ha acabat i que ha servit per crear un dels episodis més llargs i complicats dels darrers anys. No recordo cap altre esdeveniment que hagi durat tant i hagi implicat tants actors ,excepció feta de l’edifici dels Escolapis ,uns 7 anys enrere.
I un i altre exemple no son ni tant diferents ni tant llunyants a l’hora de prendre decisions per part de l’ajuntament. Representen una manera d’actuar i decidir propis d’una determinada manera de concebre el càrrec i el poder públic.
No m’ha agradat mai comparar situacions o municipis a l’hora de prendre decisions perquè cada casa és un cas i cada cas un fet excepcional, però com alcalde que també soc sempre m’agrada exposar què hagués estat millor per a tots. I no em surt cap altra solució que la d’atendre la petició de l’ escola. I això perquè ? Simplement per una qüestió de prioritats.
De fet els alcaldes hem de treballar sempre sota uns criteris clars de prioritats. Ni tenim diners suficients per fer tot el que ens agradaria fer, o caldria fer en el municipi, ni ho podem fer en el temps desitjat o volgut. Aleshores hem de triar. I triar vol dir elegir entre diverses opcions. Unes millors que altres, o unes més viables que altres.
I aquí es veu el tarannà o les dependències d’uns i altres. Per mi, i per tot un conjunt d’alcaldes del món progressista els serveis públics son sempre prioritaris. Tant si parlem de sanitat, com de educació, benestar social ,etc. En tots aquests casos es fa el que convingui per tal de garantir la seva millora, ampliació, modernització. Son serveis que els ciutadans necessiten d’una manera bàsica i urgent.
I s’entén que passen per davant de qualsevol altra consideració. I si cal modificar algunes decisions anteriors del propi ajuntament, queda clarament justificat per la importància del tema a resoldre.
Així ho hem hagut de fer en molts casos de ubicació de instal·lacions sanitàries, educatives, esportives, culturals o socials. Totes elles estan pensades per donar servei a una gran col·lectivitat i és lògic que passin al davant d’altres “menys col·lectives” i de menys rellevància.
En el cas del famós pati, s’ha posat de manifest simplement la qüestió de les prioritats. No ens ha d’estranyar ni sorprendre que les prioritats de CiU siguin molt diferents de les d’altres partits . Per això cadascú està on està. CiU ha preferit no canviar la normativa urbanística ni donar prioritat total a un tema educatiu. Ho podia haver fet i les excuses donades no serveixen perquè es podia fer i sense grans escarafalls. La importància del tema ho justificava i la ciutat ho hagués acceptat majoritàriament, excepció feta d’alguns petits col·lectius. Però els alcaldes hem de governar ,pensant sobretot en les grans majories i en el bé general. I és evident que una gran escola ha de tenir un gran patit, punt i final.
Amb tot la polèmica creada i la que encara queda pendent té i tindrà la seva importància. Ja res serà ben bé igual d’aquí a les eleccions. La prudència i el seny, o si voleu la intel·ligència política d’un partit es veu en casos com aquest. Crec que l’alcalde ha comès una mena de “suïcidi polític” que repercutirà en els resultats electorals. Les eleccions estan prou a prop com perquè la gent se’n recordi i passi factura. No s’entén com alguns dirigents de CiU de la comarca o de fora no li han fet veure que en època pre-electoral quan menys ulls de poll es trepitgin millor, i ell n’ha trepitjat masses.
Es cert que ha fet feliç a uns quants, alguns d’ells clarament defensors de la escola privada ,en detriment de la pública, però al final també el trairan . Es qüestió de temps. I res és etern.
Ara l’ajuntament llençarà uns 85.000 euros per fer unes obres que el proper govern haurà de canviar, si com és previsible es produeix l’alternança. I estem molt més a prop d’aquesta alternança precisament per una decisió com aquesta.
I venen dos moments importants per “castigar” a CiU. Les properes eleccions al Parlament del dia 1 de novembre i les posteriors municipals de 29 de maig de l’ any vinent. En política els errors es paguen i la manera més directa i contundent per fer-ho és per medi del vot. Tots els solsonins tenen aquesta decisió a la seva mà.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Celsona.
# posted by joanroma @ 2:25 AM 
