Joan Roma

DEPENDENTS DE QUÈ, DE QUI ?
Ja fa setmanes que veiem una bona dosi de cinisme i hipocresia en les posicions de CiU i molt especialment del seu candidat ,Artur Mas. Agafar les declaracions fetes sobre inversions a Catalunya i voler demostrar que amb aquest govern s’ha invertit menys en el territori rural que no pas a l’ Area Metropolitana , és voler enganyar a la gent. Sobretot quan era precisament el que feia CiU en el govern.
Però amb les llistes s’ha acabat de retratar. Que tothom miri on van els candidats “territorials” en comparació amb els “metropolitans”. Aquí encara es veurà més el cinisme de dir una cosa i fer la contrària quan li convé. Moltes comarques de Catalunya no tenen cap candidat mínimament ben situat com per sortir en les candidatures de CiU. No ho dic jo, ho diuen les llistes presentades.
I en aquesta precampanya tornem al passat. Tornen a sortir les velles acusacions de sucursalisme i dependència d’uns envers els altres. D’entrada vull deixar clara el que des del PSC sempre hem defensat i cregut: que està vinculats a un partit estatal té molts més avantatges que no pas inconvenients. El PSC és un partit sobirà i com a tal actua sempre, i no per això ha de deixar de tenir un estreta participació amb el PSOE a nivell estatal que li permet traslladar de Catalunya a Espanya temes essencials. I no oblidem que el nou Estatut ha estat possible gràcies els vots del principal partit a nivell d’ Estat: el PSOE.
I no estic d’acord en que tenir grup parlamentari propi resolgui ni millori el funcionament del Congrés de Diputats o signifiqui millors opcions pel PSC o per Catalunya. Sempre és millor defensar temes des de dintre que des de fora. I és penós el deliri per discutir de temes que no interessen a la gent ni resoldrien res essencial.
Però ,ara que parlem de dependències i que a CiU tant li agrada parlar-ne ,convindria aclarir qui depèn de qui i de què ? Que un partit català s’interelacioni amb un estatal és discutible i si voleu criticable, però transparent i clar. No he vist el mateix amb les dependències de CiU.
Si estudiem les posicions de CiU en els temes més rellevants dels darrers vint anys veurem com han defensat la educació privada enfront de la pública, com ha afavorit interessos empresarials per davant d’altres institucionals, com han afavorit la sanitat privada en detriment de la pública, com han incrementat les potencialitats d’empreses privades en el món de la tercera edat, o en el món de les comunicacions, etc, etc.
Es a dir, ben poc pot al·legar CiU respecte dependències perquè els fets, la realitat, traeix les seves acusacions als altres. En el cas de CiU no és un partit determinat de qui depèn sinó de forces potents i poderoses que li marquen el camí a seguir. Per això sempre ha tingut el PP al costat, i el continuarà tenint. No fan falta grans declaracions de no pactes. Ells no necessiten pactar es poden ajudar sense pactes oficials. Uns i altres defensen els mateixos interessos. Ja s’ha vist en el passat recent les decisions dels governs d’uns a Catalunya i altres a Madrid. No eren gaire diferents en els resultats, si bé sí en les formes. Però el que compten son els resultats i cal dir que després de tres anys de govern progressista s’ha notat fortament ,especialment en el camp dels serveis bàsics i essencials. I ha estat sobretot el PSC l’eix d’aquest canvi. I seria realment negatiu pel país tornar enrere i donar profit als interessos privats en detriment dels públics. D’aquí que el somriure i sobretot l’anàlisi del passat sigui la millora manera per lluitar contra els atacs a les dependències d’uns i altres. Pels resultats els partits es coneixen.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.