Joan Roma

HABITATGES BUITS, A MILERS. Trobo a faltar en fòrums, debats i propostes, sobre la problemàtica de l’habitatge, parlar més en detall i profunditat de com posar en el mercat centenars de milers d’habitatges buits, molts dels quals des de fa anys. Mirem algunes xifres i veurem perquè ho dic. Segons l’INE ( Institut Nacional d’Estadística), a Espanya hi ha 3,4 milions d’habitatges buits, la qual cosa suposa un 13,7%, sobre el total. D’aquests 1,9 milions es troben en ciutats de menys de 50.000 habitants. En aquesta xifra hi ha compresos els ubicats en pobles de totes les grandàries. Del conjunt d’habitatges buits, un 82% es troben en bon estat. Es a dir, podrien ser ocupats de forma immediata. Un 12%, el seu estat és deficient. Un 3% estan en mal estat, i un 1% es troben en estat ruïnós. Pel que fa Catalunya, d’un total de 3.915.127 habitatges, en tenim 418.612 de buits. Les seves condicions tenen els percentatges similars als exposat pel conjunt d’Espanya. A la vista d’aquestes xifres, semblaria que una acció prioritària de tots els governs hauria de ser facilitar la posada en el mercat del màxim d’habitatges buits, abans d’impulsar grans actuacions destinades a la construcció d’habitatge nou. En el cas dels buits, ja estan fets, i no té cap lògica iniciar noves construccions si anem deixant al darrere, milers i milers que no seran ocupats. Si busquem eficiència i rapidesa, res millor que legislar adequadament com perquè tothom qui tingui cases o pisos buits, els posin en el mercat. Sempre, mitjançant incentius de tota mena com perquè el resultat afavoreixi totes les parts. No sóc partidari d’imposar mesures coercitives, perquè les raons per tenir-los buits son molt diversos i complexos. Ara bé, davant l’extraordinària pressió dels lloguers, ajuntaments- Generalitat – Govern central, han d’acordar unes mesures que facilitin la reducció de pisos buits a la mínima expressió. Repeteixo les xifres, 3,4 milions, a nivell d’Espanya, 418.000 a nivell de Catalunya. I no son xifres d’un sol any, es van repetint, any rere any. Això demostra poca eficàcia a l’hora d’incentivar els propietaris a posar-los a lloguer. Donades aquestes dades, constatem l’existència d’un 12%, en estat deficient, un 3% en mal estat, i finalment un 1% en estat ruïnós. Deixem aquests darrers, i fixem-nos en els altres dos àmbits que en total sumen un 15%. Aquest hauria de ser un altre dels àmbits d’actuació, sigui facilitant crèdits a baix interès amb algun percentatge, a fons perdut, com per incentivar els propietaris a arreglar i posar el dia aquest parc d’habitatges. I una segona mesura de la qual ja n’he parlat en anteriors ocasions, és fomentar l’acció dels ajuntaments per esdevenir promotors d’habitatge de lloguer a preus assequibles. A cada poble, gran o petit, hi ha desenes de cases buides i en mal estat, si tots els ajuntaments podessin obtenir ajuts suficients per a la compra, i posterior adequació de les cases i pisos, facilitarien disposar de milers de pisos, de lloguer assequible, a nivell de Catalunya. Aquestes mesures tindrien la virtut de revitalitzar pobles, aconseguir atreure nous habitants i alhora facilitar la sortida de ciutats, sense habitatge de lloguer assequible. Amb resultats raonablement ràpids, a diferència de les grans promocions d’habitatge que precisen tres o quatre anys per fer-se realitat. I tampoc parlem de grans partides, l’important és iniciar-les i mantenir-les durant anys, fins reduir les existències d’habitatges buits, a la mínima expressió.