Joan Roma

CONTRA ELS MONO –TEMES. Si algú mira el seu entorn veurà que tot és molt complex. Hi ha multitud de qüestions entrelligades unes amb les altres, de manera que poques coses depenen d’un sol i únic factor. Dic això a la vista del mono- tema dels partits independentistes, una vegada la Llei d’amnistia va fent el seu curs. Ara, el futur va de referèndum. Una altra vegada, i ja seria la tercera. Perquè tornar a un mono- tema quan el país i la seva gent està confrontada a múltiples problemes i temes que necessiten ser resolts si volem aconseguir millors condicions de vida, de present i futur ? Doncs, a falta de solucions, prefereixen posar un únic tema sobre la taula. Creuen que amb aquesta proposta, tindran el recolzament de milions de catalans, sense tenir present la variada composició d’un país que ja ha arribat als vuit milions d’habitants. Però, puix que estan en un sol mono- tema, haurien de tenir una mica de respecte i ambició com per exposar el perquè del nou referèndum i què comportaria un o altre resultat. Per a ells, el sí a la independència el veuen evident, però no exposen ni un sol detall de les conseqüències que comportaria. No han elaborat ni gosat publicar un llibre amb els passos a seguir l’endemà d’un imaginari referèndum en que guanyés el sí. A què ve aquesta mandra d’explicar ? A què ve no voler mullar-se en cap ni un dels efectes que se’n derivarien ? Molt fàcil, una cosa és demanar un fet puntual, altra cosa és gestionar-lo i fer-lo realitat. No costa res posar fites i objectius imaginaris, el que costa és fer-los realitat. No estranyi a ningú no haver vist cap entrevista a cap dels dirigents independentistes, en la qual es tractessin temes reals, sobre una imaginària independència. Es normal aquesta por a explicar-se perquè a cada explicació apareixerien conflictes sectorials, territorials, socials, econòmics i polítics, que farien saltar pels aires, les decisions a prendre. Poso uns pocs exemples per escenificar el que vull dir. On quedaria o aniria Catalunya, en un imaginari post referèndum, amb resultat afirmatiu ? Vull dir si es quedaria a la UE, o hauria de sortir, amb la impossibilitat de retornar si no aconseguís l’acord per unanimitat de tots els Estats. Seria capaç de conformar un Banc Central, amb una moneda pròpia ? Aquest nou país, disposaria d’exèrcit ? I si n’ha de tenir, de quin volum seria ? On estarien ubicades les bases aèries, navals, terrestres ? Què passaria amb l’enorme deute acumulat ? En fi, se’m acudeixen una vintena més de preguntes, a les quals cap dels dirigents del procés, ni del post procés, ha donat resposta. Es una mostra més, o potser la més concloent de l’ús partidista del referèndum, com mono – tema per a tapar tots els altres. Posen sobre la taula una proposta que saben no pot complir el govern central, i que tampoc volem la immensa majoria dels catalans, perquè és rupturista, i divisòria. I, si en algun moment les coses estan complicades, a nivell intern i extern, és ara mateix. Qui cregui que pot tirar endavant una ruptura, obviant el que passa en el món, és que no té en compte la realitat. I si algú vol actuar fora de la realitat millor es dediqui al món del cinema o de la literatura. En el món de la política la primera cosa a tenir en compte és la pura i dura realitat.