Joan Roma

POLÍTICA DES DE DALT D’UNA BRANCA. Que ningú dubti que en la política catalana, encara no ho hem vist tot. I ningú podrà negar mai que en matèria d’enginy y invents podem reclamar el primer lloc, a nivell mundial. No en va podem presentar avals tan insòlits com haver declarat la república durant vuit segons. O, després d’haver dut a terme dues consultes, que segons els promotors, eren definitives, ara es demana una tercera. O veure, perdó, tenir constància que un president fuig cap a Bèlgica en el maleter d’un cotxe, i tanmateix reclama se’l consideri agosarat i valent, en la defensa de la institució presidencial catalana... Poso punts suspensius perquè la llista d’elements singulars, insòlits o mai vistos, son infinits i no els hem acabat, no, no. Ara mateix, aquest ex president fugitiu de la Justícia, ha marxat del Palau a Waterloo per ocupar una altra casa, de similar rellevància, a quatre passes de Catalunya. Es troba de fet a casa, no en va repeteix constantment que està a Catalunya, bé a la Catalunya nord, sense trepitjar la Catalunya sud, no sigui topés sense voler amb algun policia nacional despistat, o encara pitjor amb un Guàrdia civil, de frontera. I què ens diu aquest personatge ? Doncs que la independència és “legal i vigent” perquè el Parlament no se n’ha desdit. Així, tal com ho transcric. Aquest element de la nostra història col·lectiva, encara no s’ha donat compte que tot el que es va fer, els dies 6 i 7 de setembre de 2017, va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional. No s’ha aclarit si aquestes manifestacions les va fer després de prendre un cafè una mica carregat, en algun dels poble on s’ha refugiat, o des de dalt d’una branca, tot contemplant de lluny, la Catalunya sud. El cert però, és que les ha dit, i deu estar convençut que una vegada retornat a la casa que va deixar ( la de Girona), podrà reclamar, un cop retirat de la vida política activa, que la resta de polítics en actiu, posin en marxa el dispositiu perquè quedi clar que estem i vivim en un país republicà. Ja no som súbdits de ningú sinó totalment lliures per fer el que ens doni la gana. I si ell està retirat, deu ser perquè a les eleccions del 12 maig, la gent no el va recompensar amb la victòria. Bé, ja em perdonareu aquest escrit, amb un bon nombre de mots desenfadats però és que costa assumir dia sí, dia també que tenim un personatge, envoltat d’altres personatges que no son d’aquest món. Vull dir que en cap altre país, a no ser que mirem cap a l’Argentina, podríem trobar. Ni en els pitjors somnis podíem imaginar tanta inconsciència i frivolitat en qui va ostentar la presidència del país, i com el poden seguir un bon nombre de persones, suposadament llegides i viatjades que compren el relat, o fan veure que el compren com tal puguin estar al costat per veure si els cau algun regal, en forma de càrrecs de partit o institucionals. Impossible defensar postulats com els que exposen, increïble imatge de presentacions i mítings en que s’arrepleguen fanàtics que no tenen els peus a terra. Viuen una realitat paral·lela, més pròpia d’una altra dimensió que de la nostra.