Joan Roma

LA IGNORÀNCIA POT SER (MOLT) AGOSERADA. Cada vegada que Junts, surt a la palestra amb algun nou trofeu, arrabassat al PSOE, per tal d’evitar noves eleccions, apareixen tics que posen dels nervis als més tranquils. Ara, s’entén millor, la petició de la direcció de Junts, de demanar al diputat Jaume Giró que no presentés candidatura per competir amb Míriam Nogueras, i així deixar-li el camí lliure per a poder actuar de portaveu del Grup Parlamentari al Congrés de Diputats. No és fàcil trobar una persona capaç de mentir i/o tergiversar acords i pactes, amb la més gran naturalitat del món. He conegut altres diputats amb aquestes essències. Posar per davant qualsevol qüestió, per mantenir el càrrec, i les prebendes que l’acompanyen. Bé, allà ella i el seu partit, però cada vegada els veig més lluny de retornar al govern. No hi ha tema que no l’exposin com una batalla guanyada, sense parar compte en si és viable, possible, millorable o simplement aplicable. Els és igual. La qüestió és demanar, reclamar, exigir, sigui el que sigui i com més complicat i enrevessat millor, per tal de demostrar el pes dels seus diputats i fer veure que lluiten per ampliar competències i serveis de Catalunya. Que les hagin d’estudiar, preparar i exercir uns altres, els és igual. L’objectiu és poder dir que posen les coses molt difícils al govern central, oblidant l’acció d’oposició, en el Parlament de Catalunya, produint-se un efecte de sucursalisme com mai havíem vist, en la política catalana. Junts, juga a Madrid, i deixa Catalunya, en un segon o tercer lloc. Curiosa situació ! Però, la gravetat d’algunes afirmacions i tergiversacions, s’han de tallar de soca rel. Que surti Míriam Nogueras, a proclamar que gràcies a Junts, ara els immigrants hauran de parlar i conèixer bé el català per obtenir papers, és d’una misèria infinita. Ella, amb un sou de vuit o nou mil euros al mes, es pot permetre el luxe d’actuar amb total prepotència davant persones que tenen aquests diners per a viure .... tot un any. Però, és que a més ignora que fa anys, molts anys que un dels requisits per obtenir el permís de residència i treball, a Catalunya comporta demostrar uns coneixements bàsics de català. Tots els peticionaris, han d’haver fet un curs d’un mínim de quaranta- cinc hores, en un centre oficial, i mostrar que han superat la prova. Ignorar aquest fet, és greu, com greu fou, durant els anys de governs de Junts, no posar més mitjans per a poder aprendre el català. Pocs cursos, mal distribuïts, i mal plantejats, quan hi hauria d’haver centenars d’espais per aprendre’l, tots els dies de la setmana i no només en horaris molt rígids i esquifits. Jugar amb les necessitats de milions de persones que han vingut de fora, moltes d’elles amb precaris nivells d’estudis, és no tenir cor ni ànima. I voler imposar un idioma com a condició per poder viure i treballar, és la pitjor via per a fer-lo atractiu i proper. Consell: que vagi a treballar dos o tres anys a Creu Roja, Càritas o alguna altra ONG. Aleshores entendrà la realitat. Ah, i si tanta estimació té Junts pels idiomes, fins el punt d’exigir-los, no entenc com és que els fugitius de la Justícia, ubicats a Bèlgica, no han après el neerlandès ( flamenc), un dels idiomes oficials, d’un país d’una gran sensibilitat lingüística. En set anys no han tingut temps ? Els haurien de fer fora ?