Joan Roma

TORNA EL BON TEMPS, TORNA EL PERILL. El breu i estrambòtic hivern toca a la fi, i l’arribada del bon temps ens anuncia el retorn del perill a les carreteres, dites secundàries i/o rurals. Els darrers dies n’hem tingut la prova amb l’aparició de nombrosos ciclistes i les primeres colles de motoristes. Els qui les fem servir per qüestió de vida, en algun d’aquests pobles, preveiem resultats molt negatius. Em refereixo a la previsió d’incidents i accidents. Es comprèn l’atracció per anar a carreteres plenes de revolts, amb bons paisatges i alguns restaurants per fer parada, però la majoria d’usuaris no son conscients de l’immens perill a cada revolt, a cada racó, de traçats planificats cent anys enrere, i que esperen remodelacions i renovacions, des de fa decennis. Mentrestant, els que les agafem cada dia, coneixem els revolts, els trams perillosos , els que tenen el ferm en mal estat, els llocs habituals de pas de fauna salvatge, els perills que comporten els vedells que pasturen amb les seves mares i que tot sovint s’escapen per sota del filat, a la recerca d’herba fresca que veuen en els vorals de la carretera, etc. En aquestes carreteres, no cal mirar les limitacions de velocitat, per saber i entendre que la prudència ha de ser màxima, en tot lloc i moment, per totes aquestes circumstàncies que he esmentat, que s’afegeixen a les que porten els propis usuaris. S’ha de fer atenció a tot, però en primer lloc a circular, per carreteres estretes, no habituals per a molts dels conductors. Es fa difícil per a molts, creuar-se amb altres, mantenint el control i la serenitat, com per evitar el xoc. I veure aparèixer alguns camions, carregats de fusta, o autocaravanes immenses, a més de furgonetes, a velocitats inadequades, produeix vertigen. Si a tot plegat hi sumem algun corredor a peu, més enllà una colla de ciclistes, i una colla de motoristes els vol passar a tots plegats, comprovarem l’enorme complexitat i perill, en cada moment i en cada lloc. I ara, ja no tenim només els ciclistes de la comarca o comarques veïnes sinó que gràcies a les elèctriques, hi ha colles que venen de distàncies molt més grans, complicant encara més el trànsit per vies , no pensades per aquests volums i intensitats. Ho he dit en anteriors ocasions, en aquestes mateixes pàgines que molts dels accidents es produeixen per falta de domini de la màquina que es porta, i poca experiència en conducció per vies no urbanes. Si qui s’enamora d’una moto, no té clares les prestacions que dona, ni està degudament preparat per dominar-la i per anar per espais molt complicats, millor es dediqui a altres esports. Del contrari patirà ell i ens farà patir a tots, amb possibles conseqüències fatals per al conjunt. Millor evitar-ho.