Joan Roma

GÓSOL ,AMB MIRADA PAUSADA. El passat mes de juny, vaig publicar un article a R7, en el qual exposava les gestions fetes, per l’equip de govern de l’ajuntament de Gósol ( independents, recolzats pel PSC) durant els mandats de 1995 – 2003. Parlo d’intentar resoldre la disfuncionalitat territorial que suposa estar a la província de Lleida, i tanmateix formar part de la comarca del Berguedà ( Barcelona ). Per a alguns pot semblar poc important resoldre aquesta situació, però és cert que produeix un gran nombre d’enrenous i perjudicis. Ara bé, dit això, ningú es pensi que la solució és fàcil i ràpida. Ni una cosa ni altra. Es de llarg recorregut i alta complexitat, ho vam comprovar en aquells anys, en els quals m’hi vaig implicar en tant que Diputat al Parlament de Catalunya. Fetes les oportunes consultes, tràmits i gestions, vam comprovar les dificultats per arribar a l’objectiu desitjat, i ho vam deixar córrer. Molts anys, més tard, en aquest 2025, l’equip de govern d’ERC, amb l’alcalde Rafael López al capdavant, ha considerat que ho pot aconseguir i així ho ha manifestat als gosolans, i amb ells als mitjans de comunicació que li han demanat. El primer pas, ha consistit en convocar una Consulta, demanant si es vol pertànyer a la província de Barcelona, en comptes de la de Lleida. Els resultats, fruit d’aquesta consulta del passat dia 7 de desembre, han estat els següents: d’un cens de 198 persones amb dret a vot ( des dels 16 anys, en endavant), han votat 100 ( un 50,5%). D’aquests votants: 88 , han votat a favor i 12, en contra L’alcalde, va considerar un gran èxit aquest resultat, i va prometre l’inici dels tràmits per a donar-li compliment. Fins aquí els resultats, i tot un munt de pronunciaments i articles en els mitjans de comunicació donant per fet, el canvi de província, com si fos d’una gran simplicitat i rapidesa. Torno a remarcar que ni una cosa ni altra. D’entrada, animo a fer una altra lectura dels resultats, perquè segur que aquesta altra lectura, estarà present en els tràmits i gestions a venir. Si d’un cens de 198 votants, només en voten 100 (50,5%), vol dir que no s’ha estat capaç de mobilitzar una gran majoria d’habitants. Davant una consulta “històrica”, l’esforç per aconseguir una participació “històrica”, hauria d’haver estat el gran objectiu de l’equip de govern. Ells la consideren suficient. En tot cas, no es pot dir hagi estat massiva. Seguim. Si han participat 100, i 88 han votat a favor, vol dir que aquests representen el 44,44% del cens total. I que si sumem els 98 que no han participat, als 12 vots negatius, resulta que un 55,55%, no han considerat important la consulta o hi han votat en contra. Es a dir, hi ha un nombre superior de no participants i amb vot negatiu, respecte dels vots favorables. No veig com a satisfactori el resultat, perquè davant un tema rellevant com aquest, la participació hauria d’haver estat molt més alta, i els favorables haurien d’haver superat àmpliament la majoria absoluta. No s’ha aconseguit ni una cosa ni altra. Els resultats amb mirada pausada son aquests. Qui vulgui llegir-los d’una manera, pot llegir-los d’una altra, i no és el mateix anar a buscar acords, amb uns resultats que amb uns altres. A partir d’aquí, vull recordar que de disfuncionalitats territorials n’hi ha una vintena a Catalunya i un centenar en el conjunt d’Espanya. Els primers tràmits els auguro fàcils, però tanmateix llargs, perquè a cada pas s’ha d’obrir terminis per presentació de recursos. Si n’hi ha algun, tot s’allarga, però serà en el moment d’arribar a la taula del Consell de Ministres, on el tema comporta temps i gestions per aconseguir que el projecte de Llei Orgànica, arribi a les Corts Generals, amb suficient coneixement i contactes com per aconseguir sigui votada per una majoria absoluta dels seus membres. Es un repte de primer ordre que pot semblar fàcil d’explicar però és enormement difícil d’aconseguir. D’aquí un any, en tornarem a parlar.