Joan Roma

DEIXAR EL PARTIT EN BONES MANS. Quan es guanyen unes eleccions, s’ha de fer molta atenció al trasllat de persones del partit cap al govern, per evitar que aquest quedi desmantellat o en mans poc adequades. Sigui per incapacitat, sigui per poca honestedat. Els errors es paguen, i si es tracta del partit socialista encara més. Molts poden pensar que parlo del govern central, però aquest principi val per a qualsevol nivell, sigui municipal, autonòmic o general. Es lògic que molts vulguin ocupar càrrecs i demostrar amb fets, el que han predicat de paraula durant mesos o anys, però algú ha de quedar al timó i es sacrifiqui, pel bé del partit i els seus votants. Entenc la duresa d’haver de triar, però toca fer-ho si no volem caure en situacions com les que hem viscut a nivell del PSOE, aquests darrers anys. El mal que uns pocs han infligit al partit, és immens i costarà reparar-lo. Ja no parlo només dels grans noms, amb càrrec orgànic que estan en els tribunals, també em refereixo a d’altres que vulneren l’ADN feminista que portem en el frontispici dels nostres ideals. Al capdavant de totes les executives ha d’haver-hi persones amb autoritat, amb molt rigor com per poder supervisar, controlar i, si s’escau, resoldre situacions no acceptables. Tots sabem que no existeix la corrupció zero, però si tothom està atent, pot evitar conductes inadequades i actuar, abans no sigui massa tard. En quan a conductes masclistes, toca ser radical, des del principi fins el final. Res de bromes ni conductes, suposadament lleugeres. No. Ara, ni això, perquè poden donar peu a anar més lluny i a minimitzar situacions que no son tolerables. I ja està. Es un canvi de xip, per a tots aquells que encara no han entès de què va el partit socialista. S’ha de ser honest, en tot i tot moment, i respectuós, en tot lloc i moment. Torno al principi. El mal causat per uns pocs, ha de servir per prendre mesures molt radicals i tenir clar que al timó de la nau, ha d’haver-hi una persona de primer nivell. Puc entendre el que va passar en els anys convulsos de les primàries, de la moció de censura i l’accés al govern central. Moltes turbulències i molta feina, amb controvèrsies i batalles territorials que al final reduïen el personal format i preparat disponible, i al final, es deixen les regnes del partit, en les persones més interessades en estar-hi i no, en les més adequades. D’aquí, tots sabem de l’estructura piramidal, en la qual els de dalt manen als de baix, i si en molts llocs hi ha càrrecs de similars condicions, el resultat és un desastre. Doncs bé, queda clara la necessitat de prendre’n nota, i evitar repeticions de coses mai imaginades. El càstig que estem patint, dona compte dels errors comesos. Que tothom faci els deures i mai més es repeteixin, en matèria d’honestedat, sí, però també de masclisme, per descomptat.