Thursday, August 20, 2015
QUAN TOTHOM S'INVENTA LA XIFRA DE PARTICIPANTS A LES MANIFESTACIONS - PARTITS, PLATAFORMES, ENTITATS, GOVERNS...-art. Nació Digital Solsona
QUI VOL SABER LA VERITAT ? QUANTES PERSONES
VAN A LES MANIFESTACIONS?
L’ANC mostra una certa preocupació pel lent
ritme d’inscripcions a la manifestació de la Diada d’enguany en que s’ha
proposat omplir l’Avinguda Meridiana. No ens diuen quants manifestants
necessiten per aquesta nova fita a nivell de mobilitzacions, però reconeixen
que fan curt, amb els 170.000 inscrits a dia d’avui. Amb tot preveuen complir
l’objectiu.
Aquesta nova manifestació em porta a
reflexionar sobre el nombre de persones que es prenen la molèstia de comprar un tiquet de bus, marxar
de casa, pujar o baixar a Barcelona,etc, per complir un compromís polític,
social o laboral. Els admiro i em sembla digne de tot elogi anar a una manifestació
per mostrar o demostrar un posicionament polític o un recolzament o rebuig a un
fet determinat.
Avui, però, voldria posar de manifest les
grans exageracions, tergiversacions i mentides sobre el nombre d’assistents a
les mobilitzacions en el nostre país: Catalunya, cosa que val igualment per
l’Estat, al qual pertanyem, amb més o menys entusiasme: Espanya.
Recomano a tots els lectors entrar en el web
de l’entitat CONSTRASTANT, i comprovar els seus arguments i justificacions de
les dades que ofereixen a tots els qui les vulguin tenir. Aquesta entitat, va
néixer a finals de l’any 2000, i està formada per tot un seguit de
professionals, interessats en donar xifres REALS de l’assistència a
esdeveniments, actes, activitats i mobilitzacions en general. No tenen cap
adscripció política concreta, i la seva feina és simplement tècnica.
La primera gran sorpresa que ens emportem és
l’afirmació de que en la història de Catalunya no hi ha hagut cap mobilització
que hagi superat el milió de participants. Entrem, doncs, en clara confrontació
amb tota mena de col·lectius, plataformes, partits...que han comptat a cop
d’ull, els assistents amb una exageració impensable en un país seriós i modern.
Una de les mostres que donen és la cabuda que té el Passeig de Gràcia, que ells
xifren en un màxim de 220.000 persones quan històricament o interessadament
s’ha dit que n’hi cabien 500.000. Impensable per impossible.
Així, doncs, quan a la gran Diada es va dir
que s’havien manifestat un milió i mig, aquesta xifra s’hauria d’haver reduït a
la meitat. O quan a la gran V se n’hi van posar dos milions, la realitat mostra
que com a màxim n’hi havia set-cents mil, per cobrir els quatre cents
quilòmetres que van des d’una punta del país a l’altre. En aquest cas es varen
poder comptar amb la gigafoto publicada, però és que amb dos milions,
s’haguessin cobert dos mil quilòmetres i
no els quatre-cents.
Enguany tornarem a tenir xifres diverses en
funció de qui les doni. Un mal exemple de rigor i transparència per quan
demostra falta de serietat, en un tema que no cal voler enganyar. El problema
d’exagerar és que cada vegada l’exageració ha d’augmentar fins arribar a xifres
impensables per impossibles, i aleshores es perd la credibilitat. I si un
moviment vol ser creïble ha de jugar sempre amb la veritat, sinó , males
perspectives tindrà.
Es bo tenir entitats com la que comento perquè
obliguen a rectificar i a actuar amb més responsabilitat i transparència. Estem
parlant de les mobilitzacions de les darreres Diades, com podem parlar d’altres
que han tingut lloc en el transcurs de la història, i les podem admirar
igualment amb xifres més modestes. Tota mobilització a nivell de país que
supera les cent mil persones és una gran manifestació i no cal multiplicar els
seus participants per reconèixer-ho. Si les adeqüem totes a la realitat, veurem
les proporcions de ciutadans que s’han manifestat i totes tindran un major
valor històric. Esperem que aquesta entitat continuï actuant per evitar
tergiversacions de la realitat que no interessa mantenir.