Saturday, August 22, 2015
INFORMACIÓ O PROPAGANDA ? - art. Regió 7
INFORMACIÓ O PROPAGANDA ?
Confesso que fa prop de tres anys vaig decidir
desconnectar els canals de TV3, Canal 33 o Catalunya Radio i Catalunya música,
com a mesura saludable per evitar caure en més indignacions de les necessàries
i saludables. El món ja és prou complicat com per afegir-hi més llenya al foc,
com es fa cada dia, a cada moment en aquests canals i emissores, suposadament
públiques i al servei de tots.
Recordo els primers anys de la seva creació en
que les promeses eren de copiar el funcionament i l’estructura de la BBC
britànica com a gran model de professionalitat i objectivitat. D’aleshores ençà
ha plogut molt, i fora dels dos o tres primers anys en que tot era bondat i
ganes de fer bona televisió i radio les temptacions del poder es varen anar
veient fins arribar a la situació actual, en que s’han convertit en els
portaveus del règim.
Un règim democràtic, per descomptat, però un
règim que té sotmès tot el que entra i surt per les ones a un control rigorós
per evitar crítiques que li facin mal, i per anar venent en dosis més o menys
edulcorades els seus missatges i propostes.
Ja no tenim informació, sinó simple
propaganda. Per tant, ja no serveix al bé públic i s’ha convertit en una eina
de partit, o de partits que tenen en el cap un sol tema, el monotema que portem
en el país des de fa prop de cinc anys. I si es vol autèntica informació s’ha
d’anar cap altres mitjans de comunicació o cap a determinades xarxes socials.
Tampoc a fora, tenim gaire on triar. No deixa de ser interessant sintonitzar de
tant en tant alguns canals i emissores per comprovar l’existència de còpies
similars a les d’aquí, en les quals es fan tertúlies i noticiaris en que
l’objectivitat, el rigor, i la prudència brillen per la seva absència.
Però, no em preocupa tant el que fan els de
fora, com el que permetem aquí. Sempre he lluitat per donar exemple i procurar
que el nostre país sigui capdavanter , innovador , obert i transparent. Una
mena de model per mostrar i posar com exemple de com haurien de ser els altres.
Ho varem viure en els primers anys de democràcia, en els quals Catalunya era
envejada i copiada en múltiples aspectes, com a país avançat, europeu,
trencador d’estereotips...però aquella ambició ha donat pas al conformisme i a
l’ús indiscriminat i escandalós del poder més rònec i partidista.
Hem deixat omplir els mitjans públics de
personal addicte al règim, obedient, sectari, i molt ben pagat en els més alts
nivells, conformant un cercle de sotmetiment cec a les directrius polítiques,
fins arribar a esdevenir clarament propagandístics. Tot el contrari del que
s’espera de qualsevol mitjà de comunicació, però més , si es públic. Amb aquest
bagatge han perdut tota la credibilitat, i molta gent en marxa a la recerca de
nous canals i emissores mínimament solvents.
Que ningú s’estranyi de la pèrdua d’audiència
ni del despreci envers les informacions o programes que emeten. Es una llàstima
però és la única manera de mostrar la nostra disconformitat. La meva posició
com la de molts milers que han arribat a la mateixa conclusió és tancar aquests
canals i emissores i esperar millors temps. No sé quan arribaran però segur que
els tenim a prop perquè el càstig arribarà. I la via és un canvi de partits de
govern per anar cap un nou horitzó en el qual la política s’ocupi dels
veritables problemes de la gent, i els mitjans de comunicació públics, pagats
amb els nostres diners, es converteixin en autèntics portaveus crítics de tot
el que passa en el país, donant veu al govern, però també a la resta de partits
i representants de la societat. Una societat plural, diversa, a vegades ,
contradictòria però real. No volem propaganda, volem informació.