Joan Roma

ESFORÇ SOLIDARI
Estem en mig d’un temporal de males noticies, sense lideratges clars al front dels governs i sense previsions de quan acabarà la crisis que vivim. No volem ser enganyats, però algú hauria d’aportar claredat en les decisions i fer pronòstics, basats en elements objectius.
De moment, anem en direcció contrària, i estem assistint a un barroc espectacle de despropòsits a tots els nivells, que en res ajuda a tenir confiança en cap de les institucions del país. Potser, aquesta situació té alguns punts d’unió amb el que varen viure els nostres avantpassats a finals del segle dinou.
Avui, però, vull dedicar aquestes ratlles a parlar en positiu. A exposar, l’esforç de milers i milers de persones, anònimes , integrades en multitud d’associacions, entitats, grups, etc, que es dediquen a buscar solució a temes dramàtics del dia a dia.
Aquesta realitat, també existeix, i s’enforteix cada dia que passa. Es la feina de milers de voluntaris que dediquen unes hores a la setmana a buscar aliments, traslladar-los, preparar-los i repartir-los a persones necessitades.
De fet, en pocs mesos, s’ha exhaurit la previsió feta per tot l’any. Totes les organitzacions estan fent campanyes extres per atreure més socis, i més voluntaris per fer front a les necessitats creixents i agobiants en la majoria de casos.
La decisió d’organitzar una Marató especial contra la pobresa, és una excel•lent idea i pot aportar fons a uns quants centenars de projectes que els precisen amb tota urgència.
Amb tot, però, hem de reflexionar i evitar pensar que hem arribat a aquesta situació per una mena de càstig bíblic, o per una inevitable conjunció de fatalitats, i que la pobresa és inherent a la persona humana.
Aquests dies, molt especialment, hem descobert multitud d’actuacions imprudents, injustes, irreflexives i alguns adjectius més, dutes a terme per un gran nombre de financers, que han comportat la pèrdua de milers de milions d’euros. Es evident que les coses s’han fet molt malament i els controls no varen funcionar. Ha d’haver-hi càstigs i retorn de diners tant mal gestionats.
Però, mentrestant, s’ha d’atendre el dia a dia. I si bé la Marató aportarà diners i permetrà alleugerir algunes de les emergències, no és menys cert que toca exigir altres mesures. I crec que la principal és garantir que ningú perdi la vivenda. Es esfereïdor contemplar imatges de desnonaments per tot arreu, al costat de milers de vivendes buides.
Estem en un canvi de cicle, d’etapa o de sistema, és igual, però hi ha línies vermelles que no es poden traspassar. Ajudem en tot el que puguem, econòmicament, personalment, a totes les entitats dedicades a portar ajuda als necessitats, però tinguem temps també per participar en fer possible els canvis profunds indispensables per aconseguir una major justícia social.
Una cosa no treu l’altra. Al contrari, és la mateixa batalla, feta en terrenys diversos. Les coses no canviaran mentrestant el sistema no es modifiqui substancialment, però , ara i aquí toca aportar el màxim possible per pal•liar els casos extrems de pobresa. Participar i col•laborar és un deure.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI del PSC