Joan Roma

RESULTATS CLARS I EXEMPLE PER ALTRES.
Durant anys i anys, els governs de Jordi Pujol, anaven predicant el pes que tenien a Madrid i les negociacions que portaven, amb resultats sempre , venuts com espectaculars. Eren els temps del famós “peix al cove”. En comptes de sentar-se a negociar polítiques globals, canvis de sistemes, modificacions d’estructures, i per tant posar les bases d’un futur sòlid i durador, preferien mossegar un tros de pastís, i esperar l’any sobre per prendre’n un altre tros, i així mantenien la sempiterna cançó de la discriminació envers Catalunya i la falta d’atenció preferent.
Quantes vegades hem sentit dir que CiU era imprescindible ? Quantes vegades han dit que d’ells depenia la governabilitat d’Espanya ? I quantes, que els seus Diputats a Madrid eren els autèntics representants dels interessos de Catalunya? Com és possible que deixessin passar magnífiques ocasions, tant sota governs socialistes, com populars per arribar a grans pactes de país. Entenent país, tant a nivell d’Espanya com de Catalunya.
Hem hagut d’esperar uns anys per comprovar quan fàcil és arribar a grans acords si els negociadors tenen constància del pes de cadascú. Ara mateix, el govern Zapatero ha de tenir majoria suficient per aprovar els pressupostos de l’any vinent, i algunes de les grans lleis que figuren en el seu programa electoral. Uns pocs diputats del PNB, i un parell de Coalició Canària, han obtingut uns resultats molt millors pels seus territoris que no pas els aconseguits per CiU en els trenta anys de democràcia.
Es en aquests moments i en aquestes negociacions on es veuen els grans polítics, i les grans estratègies de partit i de país. El president Zapatero no ha arribat a cap acord que vulneri cap de les normatives vigents. Al contrari, ha pactat amb el PNB el tancament del traspàs de competències previstes en l’Estatut de Gernika. Una jugada mestra, sense cap mena de dubte, perquè a part de donar compliment al que estableix una Llei Orgànica, fa reconèixer a totes les forces polítiques del País Basc que l’Estatut de Gernika és el millor instrument que mai ha tingut el País Basc, en contra del que afirmaven destacats prohoms d’altres partits o del mateix PNB , anys enrere.
Perquè CiU, no ha anat mai per aquest camí? Com pot ser que amb més del doble de diputats no hagi tret els fruits del PNB? Jo diria que les causes son diverses i contradictòries. Durant anys el victimisme ha donat bons rèdits a CiU. Tancar els conflictes i completar l’Estatut, els deixava sense munició. Valia més, continuar les petites batalles, en comptes de pactar la gran solució. El País Basc i Canàries ja la tenen, i se’ls ha de felicitar. Ho han sabut negociar bé, i serà un lendakari socialista el qui gestioni totes aquestes millores. Un altre èxit.
I tornant aquí, amb aquests acords el paper de CiU ha quedat totalment devaluat a nivell de Madrid, i ha quedat en entredit la seva estratègia negociadora, no solament d’ara , sinó de tota la seva trajectòria. I en aquesta trajectòria que ningú oblidi que Artur Mas ha estat una de les figures destacades. Per tant, poca confiança es pot donar a un dirigent que no ha sabut fer servir les eines que tenia, en els moments més rellevants de la història contemporània. Uns altres li han demostrat com es lidera un país. I Montilla és un bon exemple de com es poden fer servir les grans oportunitats.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.