Joan Roma

DE COMPROMISOS I PROMESES.
Fa unes setmanes, en aquestes mateixes pàgines , el dirigent socialista Josep Caelles, reclamava el compliment de diversos compromisos , per part del govern de la Generalitat, relacionats amb Solsona i comarca.
A alguns els va estranyar, altres el varen felicitar, per creure que quan una persona és militant d’un partit, i dirigent municipal i comarcal, sembla no poder fer ús dels mitjans de comunicació per retreure la seva disconformitat amb algunes actuacions del govern en el qual participa el seu partit.
Res més lluny de la realitat. Aquesta ha de ser una de les funcions dels nostres representants. Vetllar pel compliment de les promeses fetes i comprovar que tot es faci segons les previsions establertes. Certament, en primer lloc per les vies internes reglamentàries, i si no donen els resultats esperats, per altres vies , ja públiques. I em consta que la crítica feta i la reclamació expressada, ha tingut els efectes esperats.
Aquest exemple, em porta, a parlar de la situació actual de tibantor entre el govern central i el govern de la Generalitat. Sorprèn a molts la ferma posició del President Montilla. Era molt la gent que esperava que ,sent socialista, acceptaria qualsevol proposta de Madrid, encara que la considerés negativa per Catalunya. Aquests son els fonaments del “suposat sucursalisme” del PSC respecte del PSOE.
Però, ara veuen que no només no s’arronsa sinó que planta cara amb molta més fermesa de com ho va fer CiU, i el propi President Pujol, el qual sota el principi de “peix en el cove” va acceptar acords i convenis de Madrid, clarament negatius per Catalunya. I fins i tot contradiu els moviments fets per Artur Mas, d’anar a buscar la presidència de Catalunya a Madrid, en comptes de guanyar-la a Catalunya.
I és que pels qui estem en el PSC tenim molt clares les virtuts del president Montilla, i quines son les relacions amb el PSOE i han anat bé aquestes diferències per deixar-ho clar davant tots els catalans. Ho he dit en moltes ocasions i ho repeteixo ara perquè no és cap novetat ni cap invent meu. Les batalles de família son molt més dures i contundents que les altres. I ara toca defensar posicions bones per Catalunya i , sobretot justes. I estic segur de que arribarem a un acord raonable per les dues parts, però molt millor del que fa pactar CiU, com ara s’ha pogut veure i comprovar.
Arribarem a un acord perquè qui negocia per la banda de Madrid sap que les reclamacions nostres son justes, i que durant anys hem estat perjudicats. No és hora de retrets. Cadascú defensava els seus interessos, i era legítim. Ara toca reconèixer la realitat i ser-ne conseqüent. Ho veurem en poques setmanes com l’acord es produeix en matèria de finançament i en matèria de traspassos de competències i serveis, acompanyats del finançament indispensable com perquè puguin funcionar bé. I es reconeixerà l’increment d’habitants de Catalunya, i els nous percentatges d’aportacions centrals que han de venir per fer-hi front.
I és que entre amics i companys, podem fer bona cara, però que ningú pensi que abaixem la guàrdia per acceptar acords no adequats. I això tant val per Solsona com per Catalunya.
Joan Roma i Conill, President de la FED. XI del PSC.