Monday, May 30, 2016
IMATGES DEMOLIDORES - art. nació digital solsona
IMATGES DEMOLIDORES.
Estem tant acostumats a veure estirabots en les nostres
institucions catalanes i espanyoles que ja no els hi donem la importància que
tindrien, en altres moments i indrets. En el meu cas, els set anys viscuts a
Suïssa, juntament amb molts viatges fets per la geografia europea, em donen una
altra visió del que aquí passa i de com ens jutgen, Pirineus, enllà. També, hi
ajuda, el seguiment d’alguns programes de televisió de França, Gran Bretanya ,
Alemanya i Suïssa, on puc constatar els estralls que determinades accions
nostres, produeixen en aquells ciutadans. Repassem-ne uns quants sense cap ànim
exhaustiu, per evitar omplir pàgines i més pàgines.
En tots aquests països de la UE , i en molts altres més llunyans, el respecte
pels símbols té un caràcter gairebé sagrat, traduït en silencis clamorosos,
quan sona l’himne nacional, o quan s’apuja o abaixa la bandera. Son impensables
actes contra dos dels símbols més respectats del país. I el mateix passa
respecte el compliment de la presència de les banderes local,
nacional/regional, i estatal. Cadascuna, en el seu lloc, en tot hora i moment.
Igual que passa amb els retrats oficials, i amb tots els altres elements
establerts pel protocol corresponent.
Per ciutadans que així actuen i han actuat durant
generacions, veure com un país proper, que diu voler ser independent,
quedant-se a la UE ,
però que xiula l’himne estatal, treu les banderes oficials, fins i tot canvia
la pròpia per la qual han lluitat durant una llarga dictadura, per posar-n’hi
una altra, partidista; incompleix el règim de protocol en tota hora i moment, i
fins i tot qüestionen la figura del Cap de l’Estat, del Tribunal
Constitucional, i altres institucions ...els deixa bocabadats, i els confirma
que els Pirineus tornen a ser la frontera d’ una altra realitat.
Per si no n’hi hagués prou, les imatges del Parlament de
Catalunya donen la volta el món, proclamant la varietat i diversitat del seu
funcionament. Imatges d’incompliment del més mínim protocol a nivell de
vestuari, fins el punt de que ja només ens falta veure’n amb bermudes i
xancletes ( tot arribarà), desobeint les crides a l’ordre de la presidència, en
moments clau de debat; acordant incomplir les lleis vigents, emparades per la Constitució o les
Corts Generals, o arribant al Parlament en helicòpter per no poder entrar en un
recinte sagrat ,per una manifestació... quan en cap país democràtic es permeten
les manifestacions davant de la
Cambra legislativa , i menys, impedir-hi l’accés als
representants del poble.
I obligat a abreujar, que un govern digui voler
desconnectar-se de l’estat , proposant lleis il·legals, i anant a demanar ajut
a altres països de la UE ,
per fer-ho possible, és tant irreal, tant inversemblant, tant allunyat de la
vida democràtica del món occidental, que ningú ens pot prendre amb un mínim de
seriositat. Només provoquem la perplexitat i la incredulitat en que un govern,
i una part del Parlament puguin pretendre cosa semblant.
Sembla ser que ben pocs assumeixen que una “imatge val més
que mil paraules”, i hem enviat i continuem enviant imatges d’una llunyania
tant immensa de la realitat europea que és impossible aconseguir ni un sol país
que vulgui recolzar aquest joc de disbarats. A veure si algú proposa tornar a
la realitat i retornar a un cert moment de seny, per emprendre un camí
radicalment diferent. Que algú surti al món real, i expliqui com ens veuen,
Pirineus enllà.