Joan Roma

VALENTIA POLÍTICA. Cada nivell d’administració exigeix formació i preparació, per descomptat, però hi ha un factor que ha de venir de fàbrica. Es a dir, s’ha de portar a la sang: valentia política, idees clares i empenta suficient. Sinó es tenen aquests factors o virtuts, millor dedicar-se a d’altres sectors o àmbits, però no al de la política. Exercir de polític, és dur, molt dur, i diria que cada vegada més, per uns canvis en el comportament de la ciutadania que son difícils d’entomar i gestionar. Es vol rapidesa, poca interacció i nuls maldecaps. Ha crescut l’egoisme individual, en detriment de les accions i participacions col·lectives. També hi ha menys implicació personal, en moltes decisions que afecten el conjunt, exigint als governants que resolguin tots els temes, sense molèsties per a ningú. En resum, es vol la quadratura del cercle, en uns moments en que totes les decisions i actuacions comporten una gran complexitat de tràmits, gestions i actuacions. Si qui està al front de l’administració, sigui un alcalde, un president ( en els diferents nivells) , de bracet amb els regidors, consellers o ministres , no té les idees clares i tot seguit suficient força i autoritat per tirar-les endavant, el fracàs està assegurat. Es fàcil governar, en els moments de bonança i carència de problemes i conflictes, però això no passa mai, o almenys no dura mai gaire temps. Malament aquell polític que vol anar dient que sí a tot i a tothom. El caos està garantit. I no solament el caos sinó que anirà directa cap a grans conflictes que poden arribar als tribunals de la mà de tothom qui es cregui agreujat. I puc assegurar que, a dia d’avui, hi ha ben poques manies a tirar d’advocat. Doncs bé, he fet aquesta introducció per posar Pedro Sánchez, com persona amb visió d’Estat i amb clara valentia política front els conflictes, regionals, nacionals o internacionals. A nivell regional, ja veiem els múltiples reptes en confrontació amb CCAA, governades pel PP, capaces d’anar en contra dels seus propis interessos con tal puguin atacar decisions del govern central. A nivell nacional amb un Núñez Feijóo, incapaç d’exercir de cap de l’oposició per estar sotmès als capricis i intervencions de la presidenta de la Comunitat de Madrid per una banda i del líder de Vox per altra. Constantment ha de sortir a parar els peus a iniciatives que suposarien retrocessos immensos en tots els avenços aconseguits. I a nivell internacional, parant els peus a Donald Trump, en temes tan delicats com les exigències d’increments exagerats en matèria de defensa, o en altres qüestions tan sensibles com parar els peus a Israel, en el seu genocidi al poble palestí. I ara mateix, el tornem a veure atacat pels grans potentats de les plataformes digitals, els quals veuen en perill el negoci davant la iniciativa de restringir continguts als menors de 16 anys. Que un líder no s’arrugui i mantingui posicions, és la millor mostra de valentia política. Qui no la tingui, millor es dediqui a altres feines. En el món complicat, competitiu, bèl·lic en el que estem, o hi ha un valent al capdamunt del govern, o estem perduts. Per això no veig Núñez Feijóo com alternativa. No té, ni de lluny, les qualitats per assolir el càrrec. A tots ens interessa quedi pel camí.