Joan Roma

QUAN UN PARTIT AJUDA O PERJUDICA. Serà interessant veure els resultats de la nit electoral, a tots els municipis de Catalunya, però sempre n’hi ha uns quants d’especialment rellevants, començant per Barcelona, continuant per les altres tres capitals de província i finalment per alguns altres que tenen una composició electoral, molt complicada i diversa. Un d’aquests és Manresa, la capital de la comarca del Bages. Ja superats els 80.000 empadronats, continua creixent a un ritme notable. Així, doncs s’ha convertit en una de les grans capitals de la Catalunya interior, motiu pel qual tots els partits amb representació parlamentaria, presentaran candidatura, al costat d’altres que veuen possibilitats d’aconseguir representació. Queda clar, doncs, que la batalla serà intensa i extensa, com ja podem veure a dia d’avui en que alguns caps de llista ja han estat proclamats. Aquests, han començat precampanya, pensant que els vots es van acumulant, a mesura que es va predicant. Ho sento, però no comparteixo aquesta creença. Cada vegada més, el vot final es decanta més tard i més a tocar de la data electoral. També queda clar que la confiança i repetició de vot, a un mateix partit, ha passat a la història. I és aquí on volia arribar. Hi ha candidats que creuen aportar molts més vots, ells sols que no pas el partit. Altres, confien en que “el vot de partit” sigui suficient com per tenir uns bons resultats. Bé, em permeto fer unes consideracions i uns pronòstics que segurament no seran grats als afectats. Penso especialment en l’actual alcalde Marc Aloy ( ERC ) i en el cap de l’oposició Ramon Bacartit ( Junts ). En pobles petits i mitjans, queda clar el pes del cap de llista, respecte del partit amb el qual es presenta. Sovint, els seus resultats queden molt per damunt dels que treu el partit, en altres conteses electorals. Personalment, els meus resultats electorals, suposaven triplicar o quadruplicar els del partit. Ara bé, com més gran és el poble o ciutat, més augmenta el pes del vot de partit, i menys arrossega el nom del candidat, per molt “popular” que sigui. Es així com a Manresa, els considerats principals candidats, es troben confrontats a una batalla en la qual els seus partits tindran un paper rellevant. I tant en un cas com en l’altre considero que més aviat en sortiran perjudicats que beneficiats. Per què? Doncs, per la visió que la gent té de la utilitat i profit de les seves accions i actuacions a nivell territorial i nacional. Per molta presència i activitat que tingui Marc Aloy, el paper que juga ERC, no té l’eficàcia i encert que molts voldrien. Frenarà, doncs, més que impulsarà la seva candidatura. I en quan a Ramon Bacartit, la seva imatge i actuació s’acosta massa a formes i maneres de la CUP, amb un partit que ha esdevingut polèmic, confrontador i destructiu. Tampoc l’ajudarà a nivell de resultats. D’aquí que pronostiqui la no renovació del càrrec d’alcalde, per part de Marc Aloy, i continuar a l’oposició, per part de Ramon Bacartit, amb un descens de representació, per part de tots dos. Queda clar que els seus partits, en comptes d’ajudar, perjudiquen. Temps al temps.