Joan Roma

NOVES MOBILITZACIONS PAGESES. Per a moltes persones, no arrelades al món rural, poden trobar estrany tanta mobilització, tanta fermesa i contundència, en les actuacions d’una part del món pagès, contra els acords amb el Mercosur. Un acord signat el passat dia 17 de gener, entre la UE i els països de Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai, constituint una immensa zona comercial amb 720 milions de consumidors. Tot gran canvi, produeix incerteses sobre el futur, però no s’entendrien aquestes mobilitzacions sense tenir present que el dia 27 de febrer, tindran lloc unes noves eleccions agràries, en el conjunt de Catalunya. Es a dir, estem a les portes de saber quina força real té cadascuna de les organitzacions sindicals, com per canviar els resultats obtinguts en les darreres de 2021. En aquelles eleccions del mes de març de 2021, es van donar els següents resultats: Cens: 20.609. Aquesta xifra dona compte de la progressiva disminució del sector de la pagesia en el nostre país. Van votar: 7.332 , amb 82, en blanc. Unió de Pagesos, obtingué 4.061 vots, o sigui el 55,39%. JARC-Joves Agricultors, 2.178 i un 29,71%. ASAJA- Associació Agrària, 821, i un 11,20%. Finalment, UPA- Unió de petits agricultors, 190 i un 2,59%. Doncs bé, ara toca tornar a mesurar forces, i existeix una dura rivalitat per veure qui representa millor el sector pagès – ramader, que en pocs anys, ha tingut canvis molt rellevants, en tots els ordres i territoris. En aquests darrers temps, ha aparegut Revolta pagesa, com una agrupació independent de pagesos / ramaders que acusen la resta de forces sindicals, de no prou representatives ni prou fermes, en la defensa dels interessos individuals i globals. Res de nou a l’horitzó quan hi ha conteses electorals per entremig. I no deixa de ser curiosa la manera de protestar i manifestar-se, fent ús de mesures molt poc cíviques i trencadores amb el respecte als bens de tots, i a evitar molèsties innecessàries, a persones que no tenen res a veure amb el conflicte. Veure pagesos cremant neumàtics i bales de palla, sobre l’asfalt de carreteres principals, o tallar arbres per fer barreres i trencar algunes proteccions, no és la millor via per aconseguir atreure simpaties, però encara menys, sortir amb grans tractors, remolcs, i altra maquinària d’alta gama, i alhora proclamar pobresa o dificultats per arribar a final de mes. Els qui coneixem una mica el món pagès, sabem de tractors de més de dos-cents mil euros, remolcs superiors als cent mil, o cubes de purins que arriben als noranta mil. Si algú supervisés millor les imatges veuria més adient treure els vells tractors i maquinària per anar a protestar i evitar imatges de preparar grans fideuades, barbacoes i graellades, en mig d’una certa festa, que no ho és per a tots els qui queden atrapats, en multitud de carreteres del país. Fer saber la preocupació i les incògnites pel que suposarà el Mercosur pels nostres pagesos i ramaders, és lògic i positiu, però voler imposar relats a cops de talls i col•lapses a carreteres, és la pitjor de les vies. I posar en dubte la col•laboració, participació i interès en minimitzar efectes per part del Conseller d’Agricultura i del propi president de la Generalitat, és més de cara a la galeria que no pas pura realitat. Les batalles electorals en el món sindical o polític tenen similars característiques. No es vulgui ara fer servir l’excusa del Mercosur per aconseguir rèdits electorals. I castigar els ciutadans, en general, és una mala idea que comporta antipaties, en comptes de comprensió i empatia.