Joan Roma

DESCARAT, IGNORANT I PERILLÓS. Pels qui som afeccionats a la història, la figura de Donald Trump no ens resulta tan estrafolària ni cridanera, com ho pot ser per a molta gent, perquè hem llegit vides i obres de grans faraons, reis, emperadors i sàtrapes, que han viscut i actuat de manera molt similar. El que sorprèn és la ubicació temporal, en ple segle XXI, i la territorial: els EUA, suposat model d’estat democràtic amb tota mena de contrapesos, per evitar derivacions autoritàries. Doncs bé, el model ha quedat sobrepassat i mig desmuntat, en poc més d’un any de segon mandat. Qui ho havia de dir ? Bé, ja en el primer mandat vam veure comportaments i decisions que podien ser preludi del que passa ara, però ningú va pensar en reforçar mecanismes per fer-los més resistents i impermeables a actuacions inadequades. El resultat el veiem cada dia que passa, i pot arribar a extrems mai imaginats. Veure les actuacions de la policia anti-immigració, posa els pèls de punta, perquè actuen amb total impunitat. Armats, ben pagats i equipats, ni tant sols mostren les cares com per preservar la identitat. Ni en règims autoritaris havíem vist comportaments i actuacions com les que son norma , cada dia, en multitud de pobles i ciutats dels EUA, especialment en aquells governats per càrrecs del partit demòcrata. Una confrontació més. Però, on mostra la pitjor cara és en la barreja de negocis privats, amb ús i abús del poder presidencial. Es la imatge més descarada i descarnada d’un emperador que té l’exèrcit a les seves ordres. La força bruta, excepcional, li permet comportar-se com el més fort i per tant el més temut. Tot desig, tota voluntat, tota ambició ha de ser atesa, de forma immediata i sense discussió. Envoltat de servils càrrecs, els utilitza com vol i quan vol, a la vista que ningú s’atreveix a plantar cara. Aquest poder immens, pot esdevenir fatal si de forma immediata no s’organitza un front de resistència, primer, i de reacció, a continuació. Sabut i conegut l’immens poder militar, s’han de buscar altres vies per parar els cops. La més immediata i temuda és l’econòmica. Sumats tots els oponents, constitueixen un poder immens, clarament superior al que ell representa. Només així serà possible contenir les seves aspiracions i decisions. Les persones com ell només entenen les mesures de força, que siguin netament superiors com per fer-li repensar el que té en el cap. I és que al matonisme, hi suma una enorme ignorància que mostra quan parla del món mundial. Pot barrejar, confondre i col·locar països i presidents en llocs i moments equivocats. Ningú del seu entorn immediat té prou autoritat per fer-li veure els errors, les confusions, les normes, les vies legals existents. Ni les coneix ni té intenció d’estudiar-les. Es el més gran, el més espavilat, el més poderós i té pressa. Aviat complirà els vuitanta anys, i no vol perdre temps en futileses que no li permetin arribar als objectius volguts. Toca, doncs, actuar en conseqüència, que vol dir agrupar forces i deixar-se d’històries passades perquè el present el tenim aquí, en fons i formes molt complicades. Si algú creia que la força militar no era indispensable, té la prova que sí ho és. I si algú no considerava urgent la potenciació de la UE, té la constatació que sí ho és. Els grans moments, produeixen grans decisions. Ara, toca posar-les en marxa, sense més dilacions. Ens hi va el present i sobretot el futur.